Al llarg dels darrers anys, l’entorn blaugrana s’ha sobrecarregat de personatges i interessos que, en conjunt, s’han alineat al bàndol del sobiranisme català i en contra de les directives del FC Barcelona presidides per Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Les especulacions que ocasionalment han relacionat determinats grups i protagonistes amb aquest tipus de mogudes deixen de ser-ho quan hi ha evidències que el mateix Govern de la Generalitat, en els temps de Carles Puigdemont i de Quim Torra, va actuar decididament i enèrgicament erosionant i obstaculitzant la gestió de tots dos presidents.
Ara ha transcendit, per exemple, que el sorprenent signant del vot de censura contra Bartomeu, Jordi Farré, que després va presentar la seva candidatura com a president, es troba al focus de la Fiscalia Anticorrupció per haver-se beneficiat de l’adjudicació a dit de contractes de la Generalitat per un import superior als 30 milions en un període paral·lel al del seu activisme blaugrana i de la situació de pandèmia.
Al mateix temps que era capaç d’aconseguir les firmes suficients contra Bartomeu, un total de 19.532, aglutinant la feina de tota una sèrie de col·lectius sorprenentment a favor de la seva iniciativa, Farré es beneficiava de l’assignació de contractes de la Conselleria de Salut a favor d’Appeal Agrifood, auxiliar de veterinària que, malgrat no ser especialista ni reconeguda al sector, va ser la proveïdora elegida per al subministrament d’una sèrie de material imprescindible perquè els escorxadors poguessin continuar funcionant. Tot i que les diligències per presumptes comissions han estat arxivades, la investigació continua en marxa per presumpta mala praxi de l’administració per contractacions sense previ concurs ni licitació pública.
Com tot el que concerneix o pot afectar a aquest tipus de relacions entre el poder polític i les maquinacions a l’entorn laportista blaugrana, la premsa mira cap a una altra banda sense prestar-li la més mínima atenció. Jordi Farré no va ser capaç, tot just tres mesos després d’entregar 19.532 firmes contra Bartomeu, d’aconseguir les firmes de socis mínimes (2.257) per ser candidat a la presidència, ni tan sols regalant pizzes o tatuatges a canvi dels avals. Es va donar l’estranya circumstància, afegida, d’anar a presentar les seves 2.082 firmes obtingudes, fer-se la foto davant les oficines del club i, d’amagat de les càmeres, dedicar-se a destruir-les abans que permetre confrontar-les i autentificar-les per part de la junta electoral.
L’única explicació plausible a aquesta impredictible i sospitosa conducta radicava que totes les que portava a les caixes no eren vàlides o bé havien estat transferides a una altra candidatura i, en aquest cas, haurien estat anul·lades per duplicitat. Un altre dels misteris que acompanyaran aquest personatge curiós i tan beneït pels favors del Govern de la Generalitat.
