La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha anunciat la posada en marxa de noves restriccions d’aigua per fer front a la situació de sequera. En una compareixença conjunta amb la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja, Jordà ha explicat que 224 municipis de 15 comarques passaran aquest dimecres “del semàfor groc, estat d’alerta, al taronja, estat d’excepcionalitat“, és a dir, el quart escenari d’acció contra la sequera d’un total de cinc. Com ha assenyalat la consellera, “l’alerta arriba després de mesures com la dessalinització, la regeneració o els pous de sequera”.
Concretament, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), preveu limitar l’abastiment d’aigua a 5,9 milions d’habitants, que es restringirà a un màxim de 230 litres per persona i dia. L’entrada en l’escenari d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer Fluvià Muga suposa un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos, com la reducció del 40% per a usos agrícoles, del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades. També es prohibeix la neteja de carrers amb aigua potable.
Així, el Consell d’Administració de l’ACA aprovarà aquest dimecres l’entrada en fase d’excepcionalitat després que la darrera reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera hagi constatat l’empitjorament de la situació de les reserves i la necessitat d’adoptar nous canvis per garantir l’abastament. De fet, la fase d’excepcionalitat entrarà en vigor un cop s’hagi publicat al DOGC -previsiblement abans de 48 hores- i el Govern ha aprovat un Decret llei per protegir els abastaments d’aigua, donar rang jurídic per agilitzar tràmits per a les actuacions que s’hagin de dur a terme i per dissuadir i penalitzar els possibles incompliments.
L’escenari de sequera ja dura 29 mesos, 11 més que la del 2008, i, per tornar a una situació de normalitat, ha dit Jordà, potser haurien de ploure 50 litres per metre quadrat cada dia durant 4 mesos. La consellera ha assenyalat que es podria aguantar fins a un any més sense pluges, però aprofitant a nivells extrems totes les mesures, i ha demanat als ajuntaments i als proveïdors d’aigua que donin dades a l’ACA sobre l’abastament, recordant que el Govern ja ha fet requeriments en aquest sentit i pot imposar sancions a partir d’ara.
Activació de nous recursos
L’ús de l’aigua regenerada és una altra de les mesures que està guanyant pes en els darrers mesos (durant el 2022 aquest recurs ha aportat prop de 70 hm3), i serà un dels grans eixos en la gestió de la sequera durant la fase d’excepcionalitat. Al desembre, amb la fase d’alerta activada, ja es van iniciar les proves per aportar aigua regenerada en el tram final del Llobregat i disposar d’aquesta manera de més aigua que, posteriorment, ha de ser potabilitzada. Se n’estan produint 0,8 m3/s i això permet tenir-ne més i poder preservar més reserves als embassaments. Aquest volum s’incrementarà de manera gradual per disposar, així, de més aigua.
També s’està aportant, actualment, aigua regenerada per al reg agrícola del canal de la dreta del Llobregat, per garantir les demandes de reg. En els pròxims mesos, en cas que la situació empitjori, s’anirà incrementant l’aportació d’aquest recurs. Una altra de les mesures que es podria activar entre els mesos de maig i juny és l’aprofitament del rec Comtal, amb una aportació de 200 litres per segon.
També des de l’ACA es faran requeriments als ajuntaments que tenen pous de sequera municipals per posar-los en marxa. Aquests pous podrien aportar uns 300 litres d’aigua per segon. En tot cas, Jordà ha dit que sobre la taula del Govern no hi ha cap proposta de fer nous pantans i també es descarten transvasaments.
Aigua de Sau cap a Susqueda
Una altra mesura anunciada aquest dimarts és incrementar el volum d’aigua que es deriva del pantà de Sau cap al de Susqueda per preservar al màxim possible la qualitat dels 28 hm3 que hi ha actualment al pantà osonenc, que està al 17% de capacitat, i garantir la qualitat de l’aigua per atendre l’ús prioritari, que és l’abastament de la població.
Això implica que en lloc de desembassar 0,3 hm3 d’aigua al dia, com s’està fent fins ara, es passarà a desembassar-ne 0,5 hm3/dia. Aquesta mesura es mantindrà sempre que no es produeixi el fenomen d’estratificació (barreja de les capes inferiors de la làmina d’aigua amb els llots del fons de l’embassament, cosa que pot comportar la mobilització dels fangs i la reducció de la qualitat de l’aigua) per sota dels 10-11 hm3 de volum embassat.
Amb això es garanteix la qualitat i el màxim aprofitament dels volums d’aigua d’ambdós embassaments, que es gestionen de manera conjunta, amb l’objectiu prioritari de garantir l’abastament de la població. Una comissió del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està treballant per garantir que el traspàs es farà amb les màximes garanties ambientals, de preservació de fauna i de salubritat i aprofitament de les masses d’aigua.
