Colau canvia el prestigi de la ciutat per una foto ‘txatxi’

La mateixa setmana en què el Financial Times escriu un reportatge sobre la decadència de Barcelona i la seva escandalosa pèrdua de prestigi internacional després de deu anys d’independentisme a la Generalitat i dos mandats d’un govern municipal sense cap més rumb que un populisme dogmàtic i de baratillo, l’alcaldessa Ada Colau pren la decisió de trencar l’agermanament amb Tel-Aviv amb la grollera excusa de la situació d’apartheid a la qual estan condemnats els palestins avui en dia. Pur postureig. Ganes de quedar bé no se sap ben bé amb qui. Una mostra més de la ignorància i l’estultícia que imperen avui en dia a la Casa Gran.

Trencar l’agermanament amb Tel-Aviv suposa deixar sol Ron Hiudai, gairebé l’únic polític d’esquerres amb una mica de pes a Israel, davant Netanyahu i l’extrema dreta que li dona suport. Suposa també donar l’esquena als centenars de persones que defensen la democràcia al seu país amb manifestacions setmanals contra els canvis legislatius que vol introduir el primer ministre per escapolir-se de les consistents acusacions de corrupció que l’empaiten.

Quan ja fa un any que Rússia va envair Ucraïna, no tenim notícia que l’agermanament amb Sant Petersburg s’hagi de trencar; al contrari, segueix ben viu per molt que s’hagin reduït al mínim les relacions. Potser el fet d’iniciar una guerra que ha costat desenes de milers de vides, que ha destruït centenars de ciutats i ha causat l’èxode més gran a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial, no és un fet extraordinàriament greu als ulls del govern municipal. O simplement Colau i els seus amics compren el discurs de la propaganda putinista, que converteix al poble ucraïnès en un grapat de nazis perillosos. El que és segur és que la batllessa no va ser capaç d’entendre el gran paper que pot jugar la diplomàcia de les ciutats quan va visitar Kíiv convidada pel seu alcalde.

Per cert, una bona part dels drons que colpegen dia a dia la capital ucraïnesa es produeixen a Esfahan, una altra ciutat agermanada amb Barcelona, situada a cor d’Iran, sobre la qual no tenim notícia que s’hagin trencat, suspès o rebaixat les relacions, malgrat la salvatge repressió que el règim dels aiatol·làs exerceix contra les dones -i també molts homes- que han sortit al carrer en protesta per l’assassinat de la Mahsa Amini a mans de la policia de la moral pel simple fet d’haver mostrat un floc dels seus cabells per sota del mocador que li cobria el cap. Protestes que ja han costat la vida a 300 persones, que se sàpiga, i que n’ha portat milers a la presó.

Si acceptem les excuses que ha donat Colau per trencar amb Tel-Aviv, haurem d’entendre que li sembla magnífic el tractament del règim iranià a les seves dones, que entén que ja està bé que una dona es vegi obligada a cobrir-se amb un hijab només de complir nou anys i que sortir al carrer signifiqui ser sotmesa a la fiscalització d’un cos policial específicament creat per controlar si la seva vestimenta s’ajusta als cànons islàmics, més quan qualsevol cosa pot significar una violació d’aquests preceptes, des de portar el vel caigut, la gavardina massa oberta, o molt curta o molt estreta. I no només els policies. Tampoc deu veure condemnable que qualsevol home, i ja no diguem si és un mul·là, pugui bufetejar-les al mig de carrer si creu que la forma de portar la roba és indecorosa.

Potser deu considerar com un gran guany del feminisme que la dona sigui tractada durant tota la seva vida com una menor d’edat i com a tal hagi de tenir el permís del seu marit -o dels seus germans- per obtenir un passaport o qualsevol altre document, potser fins i tot deu trobar de justícia que en cas d’herència una dona només pugui rebre la meitat que un home. Seguint aquesta lògica, no podem fer res més que esperar amb candeletes veure l’alcaldessa i les seves regidores lluir un hijab en les seves aparicions públiques, com a mostra del seu empoderament feminista.

Absurd, oi? Doncs aquestes són les conclusions a què porta el fil argumental de l’excusa de mal pagador que ha donat Colau per trencar amb Tel-Aviv. Pura frivolitat política per aconseguir una foto que, en el seu cap, era supertxatxipiruli. Una imatge que s’ha fet a costa d’escopir sobre la capacitat de les ciutats de crear ponts de diàleg, vendre aquells que defensen els valors de la democràcia a Israel i convertir Barcelona en un lloc més irrellevant i amb molt menys pes en la lliga de les capitals mundials.

(Visited 148 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari