Recentment en un viatge improvisat com ja és normal en el nostre dia a dia, ens en vam anar a Madrid, aprofitant que alguns dies els bitllets del tren AVE solen ser força assequibles. Arribem a la capital política d’Espanya on es cuina tot allò que concerneix al futur d’aquest país. Des del 2019 no anàvem a aquesta ciutat de gent meravellosa però com sempre amb el costat fosc dels polítics bruts i demagogs que ho arruïnen tot.
Vam sortir de Barcelona amb molta il·lusió per retrobar-nos amb les nostres amigues i amics després d’uns quants anys, entre la pandèmia i altres situacions que el temps ens ha anat posant obstacles en el caminar de les nostres vides. Vam tornar a Madrid i malgrat un petit impàs per assumptes personals, vam poder gaudir moments amens amb les amistats que hi viuen.
Com és habitual, sempre sorgeix l’ull crític i analític que no només mira el que és bonic de cada viatge. Lamento profundament no haver trobat el Madrid que ens va rebre en arribar a aquest país en condició d’exiliats, una Madrid verda, neta, plena de cultura, artistes de carrer per tot arreu que ens omplien de vida, alegria i esperança quan caminàvem per la Gran Via, carrer Arenal o la porta del Sol.
Avui veiem una ciutat plena d’escombraries pels seus carrers, places i avingudes, antics carrers de vianants convertits en vehiculars o plens de terrasses desordenades, la porta del Sol convertida en un complet desastre en obres que l’actual administració pretén canviar la seva tradicional manera de ser, que era plena de vida, gent de totes les cultures i música per tot arreu.
També vam anar al nostre estimat i recordat Móstoles, un poble de gent meravellosa i obrera al sud de Madrid capital, i que abans també va ser exemple de cultura, tranquil·litat i neteja. Ara l’hem trobat amb moltes escombraries pels seus carrers i amb molt poca activitat cultural.
Dit això, he posat en context la situació de l’àrea metropolitana de Barcelona que també està feta un fàstic, plena d’escombraries, pudent, els ajuntaments perseguint la cultura, obligant els cantants de carrer a fer càstings i tramitar un permís especial per poder actuar a els carrers…
La nostra conclusió és que estem vivint temps on els polítics s’ocupen més com guanyar eleccions i destrueixen la imatge de les ciutats, la cultura i tot allò que podria aportar coses positives per a la humanitat.
D’acord, doncs, després d’aquest repertori de coses i experiències negatives que ens deixen els polítics egoistes i que ens generen més estrès del que cada dia hem de carregar ja a les nostres espatlles, ara aprofitant que comercialment aquest mes en diuen de l’amor i l’amistat, us comento que el nostre viatge a Madrid va ser meravellós perquè encara que el temps se’ns va fer curt, vam poder compartir moments d’alegria amb la família Jabonero Escobar a Móstoles que ens va convidar a dinar a casa seva. Va ser molt especial abraçar-nos novament amb Vilma, Mariano i Víctor, de la mateixa manera que també va ser meravellós tornar a fer-nos una abraçada i un petó d’amistat amb la nostra estimada María José i al final de la nostra estada a Madrid amb la nostra Vicky estimada que, malgrat qualsevol situació difícil que estigui passant, sempre injecta aquesta alenada de joia de viure i la seva gran amistat. També va ser especial poder veure’ns després de tant de temps amb la nostra paisana Karen Patricia una persona exemple de lluita social a la qual tenim molta estima, i per tancar amb la nota millor aquest repàs, era impossible no veure i conversar amenament amb el nostre estimat i místic amic Pedro que sempre ens parla de les seves experiències paranormals i els seus ritus ancestrals…
Direu que aquest article sembla una narrativa de viatges imaginaris escrits per un boig com jo a qui les circumstàncies l’obliguen a visitar-se amb el psiquiatre cada 30 dies, però no, estimades lectores, en realitat escrivim tot allò que vivim i tot allò que hem sentit i creiem que malgrat tot allò negatiu i decebedor que veiem diàriament, sempre hi ha entre totes aquestes deixalles, alguna cosa que rescatar i reciclar i això es diu amistat i desig de viure en un món menys desigual.
