És evident que estem en precampanya electoral davant les eleccions municipals del 28 de maig. Però “el joc de trons” que hi ha pel mig, amb unes eleccions autonòmiques a l’horitzó i unes generals a finals d’any, fan que el soroll que hi haurà els propers mesos, serà molt elevat. Molt.
Però com són unes eleccions locals, hi haurà la temptació de creure que la gent s’interessarà per allò local: unes obres, una variant, un aparcament, les caques dels gossos, seguretat, neteja, videocàmeres, plaques solars,… i estarà “entretinguda” amb aquests afers casolans i “passarà” d’allò econòmic i fiscal.
No ens equivoquem, com més políticament correctes siguin els programes electorals dels partits, i com més s’assemblin, més possibilitats que creixi l’abstenció, per poca que sigui i que creixi, una mica més, l’extrema dreta. El que sí creixeran seran les llistes i agrupacions municipalistes, al marge dels partits històrics/tradicionals, així com les plataformes del NO, abonant el cantonalisme, tot i que no es presentin.
Aquest cantonalisme creixent, tolerat i fomentat pels partits independentistes, pels rèdits que els dona el discurs populista potenciant el vot rural/comarcal enfront l’urbà/metropolità, de menys valor, és pervers. Tenim un malestar, que en comptes de ser vehiculat de forma crítica, racional i política, és distorsionat de forma apolítica, antipolítica, sentimental, emocional, com si els responsables de les sequeres, el preu de la llum, la davallada de les collites, la disminució de la pesca, la manca de subministraments, la crisi econòmica, fos culpa de les esquerres, de “Barcelona”, de les empreses d’energies renovables (Ai! “Alcarràs”…), etc.
La crisi climàtica i energètica afecta cada vegada més empreses i capes de població per culpa d’un neoliberalisme tapat per la bandera (la pobresa energètica ja no és cosa de col·lectius en risc: la “inflació” energètica afecta ja al gruix de la classe mitjana, al 35% de PIMES i al 60% d’empreses de restauració i turisme, poca broma!!). De la mateixa manera, els impactes del canvi climàtic (sequeres, inundacions, calamarsades, plagues de diferents tipus, etc.) estan provocant l’augment constant dels preus del consum domèstic i de l’alimentació.
En aquestes eleccions municipals al que s’han de comprometre els partits és a:
- Blindar el comerç de proximitat d’una vegada (i la sobirania alimentària): menys parlar de Km.0 i més neutralitzar el tancament en cascada de comerços.
- Posar límits al comerç electrònic augmentant impostos a totes les grans tecnològiques i limitar la seva activitat o cancel·lar autoritzacions en curs.
- Crear ecotaxes per a totes les grans superfícies, magatzems i distribuïdors logístics i prohibir la distribució per carretera de mercaderies de caprici.
- Prioritzar el transport públic local i intercomarcal ja, amb l’exigència d’inversions immediates per part de les Diputacions i la Generalitat: urgeixen més serveis, línies, freqüències, trajectes i horaris ja, de forma immediata, sobre tot a aquelles comarques on quasi és impossible utilitzar el transport públic.
- Actuació immediata, intervenint el preu dels lloguers, foment de més lloguer social i limitació de compra de nou habitatge per estrangers.
- Foment de l’economia social, comunitària i cooperativa, i d’empreses socials, amb bonificacions fiscals. Ídem de comunitats energètiques locals.
- Foment de clàusules socials i ambientals en la contractació publica d’obres, productes i serveis dels ajuntaments, fent reserva pressupostària per tal de facilitar contractació social, solidària i ambiental i creació d’ocupació.
- Compromís de tenir un Pla d’Emergència actualitzat (i millor dotació de protecció civil) d’execució immediata, atès que el 50% d’ajuntaments no en tenen o el tenen caducat (que en el cas del Maresme, és el 75%!!).
- Construcció de dipòsits preventius soterrats (per fer front a inundacions) que serveixin també com reservoris d’aigua en períodes de sequera -és d’esperar que en més de 100 localitats amb restriccions, els partits portaran això al seu programa electoral.
- Finalment… no plantejaré cap compromís seriós d’implementació d’energies renovables, ja que el gruix de partits proposarà, per allò políticament correcte, posar plaques solars per tot arreu -qui pugui- (quan és la xocolata del lloro) i obviarà, per no dir que mirarà cap a un altre banda, amb l’energia eòlica, no sigui que es topi amb una àliga cuabarrada (el nou espanta-sogres de Catalunya).
