Qui em representa?

En aquestes dates estem en el que es denomina concentració d’eleccions sindicals, que s’estendrà fins a gairebé finals de 2023. Encara que durant quatre anys es duguin a terme diferents processos electorals en empreses, és en aquest període quan es realitzen més, pel fet que fa anys es va arribar a l’acord de concentrar la majoria de renovacions de delegats i comitès d’empresa en un determinat període per a estalviar recursos i establir un període de còmput més definit.

Però no és de les eleccions pròpiament del que voldria parlar, sinó del paper que juguen els processos electorals en l’aparició de les persones que es dediquen a l’activitat sindical, atès que el primer pas es dona en aquestes eleccions sindicals.

Totes les empreses que compten amb una plantilla superior a sis persones treballadores tenen el dret a tenir representació sindical, una altra cosa diferent és que vulguin i en moltes ocasions “puguin”. A partir de 50 es pot triar un comitè d’empresa que augmenta en el seu nombre de components en funció de la grandària de l’empresa, al mateix temps que augmenten les hores sindicals.

Això vol dir que totes les persones triades són alliberades sindicals? No.

La llei marca un mínim de quinze hores mensuals fins a un màxim de quaranta per a comitès d’empreses grans, si bé és cert que la mateixa llei i els acords de negociació col·lectiva permeten l’acumulació d’hores en algunes persones o drets sindicals extraordinaris.

Però d’on apareixen aquestes persones que volen ser representants sindicals?

Evidentment d’entre les persones que componen les plantilles de les empreses o administracions públiques. Cal recordar que a Espanya es trien en l’actualitat al voltant de 280.000 representants sindicals i a aquesta xifra cal sumar totes aquelles persones que no han estat triades i que componen les diferents candidatures.

Al meu criteri hi ha quatre maneres d’acostar-se al món sindical. La primera per ideologia. Hi ha qui pels seus valors creu que ha de defensar a la classe treballadora i que acostar-se a l’acció sindical és un bon mètode per a això. La segona, quan existeix una problemàtica en l’empresa i les persones es decideixen per algun sindicat i comença la seva implicació efectiva en la vida sindical. La tercera raó és la de qui per diferents motius creu que podrà millorar o estabilitzar-se en la seva empresa utilitzant un sindicat. I la quarta és la casualitat. Hi haurà qui es vegi reflectit en aquesta última en llegir aquest escrit. Em refereixo a aquelles persones que per entrar de “farciment” en una llista electoral es veuen al final amb responsabilitats sindicals, perquè l’èxit d’aquesta llista ha estat immillorable o perquè les persones que li precedien han renunciat per diverses circumstàncies.

És evident que la tercera forma és repudiable, però això no significa que en l’actuació purament sindical les persones siguin més o menys eficients per la seva forma d’acostament al món de la defensa dels drets laborals.

Qui estigui llegint aquestes línies és possible que conegui una altra forma, no ho discuteixo, però a mi entendre aquestes són les quatre principals. I partir d’aquí hi haurà qui digui “doncs entre totes aquestes persones es tria a les millors i ja està”. Això no sempre és tan fàcil i ho deixem per a un altre article.

(Visited 79 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari