La sang darrere el Mundial de Qatar 2022

Recentment hem assistit a un Mundial en què, per a desgràcia per a la majoria, Espanya va tenir poc protagonisme, ja que va ser eliminada a quarts de final. Molts de nosaltres, tot i així, el vam seguir, ignorant tota la sang i les vulneracions brutals que hi havia al darrere de cada partit que s’ha celebrat. Tot ha quedat en un guanyador, en èxits d’algunes seleccions, i s’han oblidat totes les violacions dels drets humans tant a nivell laboral com humanitari i els milers de morts al darrere d’aquest Mundial.

El 90% de la mà d’obra forçada van ser treballadors migrants, i aproximadament 1,7 milions de persones van ser brutalment explotades per 220 dòlars mensuals i suportant temperatures de fins a 50 ºC. Jornades interminables gairebé sense descans. Escasses mesures de seguretat. Amenaces si no s’acceptaven les condicions, com ara ser lliurats a la policia per a la seva expulsió sense rebre el sou que els corresponia. Impossibilitat real de marxar de l’empresa i condicions inhumanes als habitatges on residien. I el més vergonyós, preocupant i repugnant: milers de treballadors migrants que han perdut la vida en les diferents construccions de Qatar des que el 2010 la FIFA va designar aquesta seu del Mundial.

Encara que mai sapiguem el nombre exacte de persones que hi van perdre la vida, atès que Qatar no ha volgut oferir dades creïbles, el diari The Guardian va xifrar en més de 6.500 el nombre de morts, basant-se en les dades proporcionades pels països d’origen dels treballadors: l’Índia, Bangla Desh, el Nepal, Sri Lanka, el Pakistan… Mentre que Amnistia Internacional va parlar de més de 15.000 morts en un magnífic treball d’investigació de l’organització, de la qual orgullosament soc membre. S’han pogut comprovar nombrosos certificats de defunció de treballadors migrants, que tenien només entre 30 i 40 anys. En tots els casos, es van limitar a atribuir les morts a “causes naturals” o “insuficiència cardíaca” sense precisar res més. Familiars dels morts van explicar que tenien bona salut, i alguns van apuntar a la barreja de la calor extrema i les dures condicions de treball com les causes reals de les defuncions. Les autoritats de Qatar amb prou feines reconeixen unes poques morts provocades per aquestes condicions laborals. No només es va impedir a les famílies dels morts conèixer la veritat sobre què els va passar, sinó que a més es va evitar que poguessin reclamar cap reparació. Cap indemnització i ni tan sols cap explicació.

Una negativa que resulta cínica si tenim en compte que Qatar és un dels països amb la renda per càpita més alta del món, i que precisament la majoria de les persones que van morir havien emigrat per poder enviar alguna ajuda econòmica a les seves famílies a llocs com Bangladesh, l’Índia, Nepal o Kènia.

Així són els drets humans en aquest país, que ha buscat blanquejar la seva imatge amb la celebració del Mundial mentre recuperava la pena de mort. Tampoc oblidem la discriminació a la dona, que no és només freqüent en el dia a dia, sinó que està avalada en molts casos per la llei. Hi ha impediments legals al divorci, i si les dones l’aconsegueixen es veuen perjudicades econòmicament. Les menors de 25 anys necessiten permís dels seus tutors per viatjar a l’estranger, signar un contracte, o fins i tot sortir de casa. L’homosexualitat està prohibida per llei. La pena per incitar a la “sodomia o dissipació” és de 7 anys de presó. El president del comitè organitzador, Nasser Al-Khater, va assegurar que el país donava la benvinguda a les persones homosexuals, però els va recomanar que no mostressin el seu afecte en públic i va prohibir portar simbologies i fins i tot braçalets de capitans de selecció amb la bandera LGTBI+. Des de l’organització van exigir que retiressin les banderes LGTBI+ dels estadis, amb la justificació que això es feia “per protegir” a qui la mostrava.

Qatar hauria d’obrir una investigació sobre les morts i oferir una reparació justa a les seves famílies. Alhora, com a organitzador de l’esdeveniment, la FIFA tenia la responsabilitat d’assegurar-se que Qatar garantia els drets humans de totes les persones que van treballar en qualsevol activitat vinculada al Mundial i que complia amb els drets dels familiars dels treballadors morts des del 2010. Per una qüestió de principis i justícia, en ser part de la FIFA, cal que la Federació Espanyola de Futbol investigui a fons tot el que ha passat –morts incloses– al vergonyós Mundial de Qatar 2022 i que no quedi mai en l’oblit.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.