Vida entre la foscor

La Yevgenia se sent afortunada de viure en un poble envoltat pel bosc als afores de Kiev. Té un forn de llenya i molts arbres al seu abast. “Vivim a la foscor. No fa gaire va haver-hi una apagada que va durar dos dies i quan la llum va tornar, es va apagar de nou en menys d’una hora. Després altres dotze hores de foscor”, explica. “La nevera no és res més que un rebost. Per refrigerar el menjar el poso al balcó, no tot ha de ser dolent de viure a quinze sota zero. Jo al menys puc cuinar i escalfar-me. A Kiev les coses són molt pitjors”.

La Tatyana ho confirma. Viu en un edifici de més de vint pisos que cal pujar a peu perquè sense electricitat els ascensors no funcionen. La ciutat és pràcticament a les fosques. “No és només el menjar”, explica,”tot i que durant la primera apagada vàrem haver de llençar totes les verdures que guardàvem al refrigerador i bona part dels plats precuinats es van podrir. Varem anar-nos menjant el que teníem per un rigorós ordre de preu. Però això no és el pitjor, el pitjor és no tenir aigua i estar pràcticament incomunicats”.

Tant la Yevgènia com la Tatyana pateixen dificultats per connectar els seus mòbils. “No hi ha wi-fi i la xarxa cau constantment, simplement desapareix”. La Yevgènia fins i tot ha renunciat a trucar: “hi ha tantes interrupcions que les converses no tenen cap sentit i les persones amb les que vols parlar pensen que ha passat alguna tragèdia quan veuen la perduda”. Una cosa semblant passa amb l’aigua, que quan està disponible es guarda en ampolles i garrafes que ocupen bona part dels espais lliures dels pisos: “per beure podem fer servir aigua embotellada, però has de banyar-te encara que sigui amb l’aigua glaçada i amb la casa sota zero. Per sort, el gas no falla tant i ens podem escalfar, però falla; a més has de netejar el pis, has de fregar els plats…”.

La Tatyana assegura que on es passa pitjor és en els nous edificis de gran alçada. “Els russos encara han respectat las infraestructures gasistes de les que depèn bona part dels sistemes de calefacció, s’han centrat en privar-nos de llum i d’aigua, però sense electricitat a molts pisos no arriba mai el gas i no hi ha forma d’escalfar l’aigua o d’intentar cuinar. Les bombes no tenen prou força, si es que funcionen, i les aixetes no ragen. Això vol dir que ningú sap quan es podrà desfer completament de la porqueria que es va acumulant a la tassa del water. Hi ha molts que intenten fer les seves necessitats fora de casa”.

Mentrestant els kievites han decidit viure amb normalitat, o si més no simular-la. Fins i tot s’ha aixecat un arbre de Nadal davant la catedral de Santa Sofia. Un avet que s’il·lumina tènuement amb els colors groc i blau de la bandera ucraïnesa. L’alcalde de la ciutat, l’exboxejador Vitali Klichko, va decidir que els invasors no robarien les festes als nens de Kiev. Per tots els barris es pot sentir com retrunyen els generadors d’electricitat. La gent va al treball, si és que encara en té, intenta trobar-se, es deixen notes quan no es veuen i va a comprar a les botigues.

“Comprem menjar per a dos o tres dies, tampoc podem conservar-lo més temps”, diu la Tatyana: “a les botigues es pot trobar gairebé qualsevol cosa, no tan com abans de la guerra, hi ha menys abundància, ja que les botigues no tenen refrigeradors amb prou força com per conservar els productes frescos, però no falta de res”.

La Yevgènia recorda que les empreses elèctriques han fet un calendari per intentar administrar l’energia disponible, “en principi son dues hores sense electricitat i altres quatre amb llum, si consultes les adreces pots veure el calendari previst per cada habitatge, però aquest calendari no sempre es compleix”.

Així que la gent busca aquells llocs on l’energia està disponible un mica més de temps. Als supermercats i als centres comercials, en els vestíbuls o al costat de les escales mecàniques, es veuen grups de persones, assegudes a cadires que han portat de casa o al terra, que aprofiten els endolls que hi ha disponibles per carregar els seus mòbils, les seves tablets, els seus ordinadors, les alots amb les que intentaran portar una mica més de llum als seus domicilis. Alguns, fins i tot aprofiten per teletreballar.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.