El col·lectiu canadenc Citizen Lab, que va publicar el 18 d’abril l’informe que va batejar com a Catalangate on assegurava que els telèfons mòbils i dispositius digitals de 65 persones partidàries de la independència de Catalunya havien estat espiats amb el programari maliciós Pegasus, ha reconegut que es va equivocar incloent en aquest grup l’eurodiputat Toni Comín. El passat dia 22 va informar al seu portal web d’aquest error i el va imputar a la confusió d’un dels membres del seu equip que va atribuir a Comín l’espionatge que havia patit una altra persona. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) el manté, però, al seu portal catalangate.cat com a víctima d’aquest espionatge que Citizen Lab diu que no li consta.
El director de Citizen Lab, Ronald Deibert, va signar la nota de rectificació, presentada amb el títol “Informe CatalanGate. Correcció d’un cas”. “El 15 de desembre de 2022, com a part de la nostra reanàlisi habitual de casos passats per trobar indicadors i detalls d’infecció de programari espia addicionals, vam descobrir que un investigador havia llegit malament les etiquetes assignades als resultats de dues persones, fet que va provocar una confusió entre els telèfons propietat de dues persones amb les mateixes inicials que formaven part del mateix grup de possibles objectius a la investigació CatalanGate”, va escriure.
Deibert va explicar que Citizen Lab utilitzava un sistema d’etiquetatge de treball en el qual s’identificava les persones presumptament espiades amb les inicials del seu nom i del seu cognom. Així, Toni Comín estava identificat com T.C. Al llistat amb què treballava un dels investigadors figurava una persona etiquetada amb les inicials A.C., sempre segons les explicacions de Deibert. L’investigador hauria arribat a la conclusió que el telèfon d’A.C. havia estat infectat amb Pegasus però ho va atribuir a Toni Comín.
L’ANC va comprar el domini catalangate.cat el 10 de gener del 2022, tres mesos abans que Citizen Lab publiqués el seu CatalanGate. Els dirigents de l’ANC i especialment les cinc presumptes víctimes de l’espionatge amb Pegasus que pertanyen a aquesta plataforma s’han fet un fart de fer actes i declaracions denunciant allò que consideren una persecució contra l’independentisme, però no han tingut cap cura en actualitzar ni el portal catalangate.cat ni el perfil de Twitter que van crear amb el nom de CatalanGate. Aquest canal de Twitter és el mateix que feien servir des del 2012 per promocionar campanyes d’activisme independentista. L’última piulada que va fer l’ANC en aquest canal es remunta al 6 de maig, quan el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer al Congrés per donar explicacions d’aquest cas. Des d’aleshores només ha retuitejat quatre missatges; el darrer, el passat 8 de novembre.
A la fitxa de Toni Comín a catalangate.cat no hi consta en quina data o dates se suposa que va ser espiat. Al CatalanGate de Citizen Lab s’hi especificava que aquest espionatge es va produir en algun moment entre el 16 d’agost del 2019 i el 18 de gener del 2020. Ara el seu lloc al llistat de Citizen Lab l’ocupa aquest misteriós A.C.
Al CatalanGate de Citizen Lab hi figuren 65 víctimes. Al catalangate.cat de l’ANC només n’apareixen 60. En el primer hi figuren 5 persones anònimes, entre elles l’esmentat A.C. En el segon, es detalla que les víctimes són 19 càrrecs electes, 14 activistes, 10 ‘altres professionals’, 15 polítics, 4 advocats i 3 periodistes. Això suma 65 víctimes, però el portal de l’ANC només en mostra 60. Cal interpretar que l’ANC sap la professió de les cinc persones anònimes que Citizen Lab no descriu però que ha optat per no incloure-les al seu portal. Però si A.C. és una de les persones anònimes i Toni Comín no va ser espiat això vol dir que el llistat de l’ANC només hauria de tenir 64 víctimes. N’hi ha una que balla.
És una més de les incoherències i els misteris que envolten aquest CatalanGate del qual Citizen Lab s’ha negat sistemàticament a que cap comissió independent n’analitzi les dades que l’han portat a les conclusions que va publicar el 18 d’abril.
