Després que els franquistes afusellessin Lluís Companys, el 15 d’octubre del 1940, Josep Irla va passar a ser president de la Generalitat en aplicació de l’Estatut Interior de Catalunya. El 1954, quan tenia 80 anys, va dimitir per motius de salut i va ser substituït per Josep Tarradellas en una reunió del Parlament de Catalunya celebrada a l’ambaixada d’Espanya a Mèxic. Tarradellas va ser president de la Generalitat fins que Jordi Pujol va assumir el càrrec el 8 de maig del 1980. Va morir el 10 de juny del 1988.
Aquest diumenge, TV3 va mantenir una finestreta oberta durant bona part del matí on s’informava dels polítics i dirigents d’associacions que portaven flors a la tomba de Macià a Montjuïc. Va ser president de la Generalitat entre el 28 d’abril del 1931 i el 25 de desembre del 1933, ara fa 89 anys, quan va morir d’apendicitis. Cada 15 d’octubre, es fa una altra ofrena floral, en aquest cas en honor de Companys al lloc on va ser afusellat, el Fossar de la Pedrera, al castell de Montjuïc.
Els quatre presidents de la Generalitat que he esmentat van ser d’Esquerra Republicana. Perquè aquest partit només homenatja Macià i Companys i ignora Irla i Tarradellas a l’hora de recordar la seva trajectòria amb un homenatge l’aniversari de la seva mort? La Fundació del partit porta el nom de Josep Irla. A Tarradellas, ni aigua.
Rememorar l’assassinat de Companys a mans del franquisme és fonamental i, fins i tot, potser podria donar més volada a la data del seu afusellament decretant el 15 d’octubre dia festiu a Catalunya. Però quin sentit té fer ofrenes florals a un president que va morir d’apendicitis i oblidar els que van sostenir la flama de la institució els anys de l’exili forçat?
El pas dels anys farà que hi hagi més presidents de la Generalitat que morin. Cada any se’ls farà una ofrena floral o aquest privilegi quedarà reservat per sempre a Macià i Companys?
L’11 de setembre, mentre les ofrenes florals es fan a Rafel Casanova, a l’estàtua que té a Barcelona, no a la seva tomba a Sant Boi, un grup considerable de persones es reuneix a la plaça Salvador Allende, també a Barcelona, per commemorar la data de la seva mort, el 1973, arran del cop d’Estat donat pels militars de César Augusto Pinochet.
Portar flors a les tombes o els indrets on es recorda persones estimades és un acte humà i emotiu.
Algú m’ha d’explicar, però, perquè hi ha presidents de la Generalitat que tenen dret a aquest homenatge i seguiment televisiu i d’altres, no.
