Mobilitzats amb poca roba i sense menjar

Putin proclama que la mobilització parcial ha estat un èxit, en aconseguir 318.000 nous combatents. Calla que prop de 700.000 ciutadans russos han abandonat el país camí de Kazakhstan, Mongòlia, Geòrgia, Turquia o, fins i tot Europa, per por a ser cridats a files. La pregunta que molts es fan ara és si aquesta lleva que ha sembrat el pànic arreu del país es dona o no per finalitzada.

El 28 d’octubre, Putin es va reunir amb el seu ministre de Defensa, Serguei Xoigú, per anunciar que ja s’havia superat l’objectiu de 300.000 efectius mobilitzats i que, per tant, s’aturaven les notificacions als ciutadans susceptibles de ser portats al front. La trampa és que no hi ha cap decret que anunciï que el reclutament forçós s’ha acabat. I quan algun dels periodistes russos que encara estan disposats a jugar-se el coll exercint el seu ofici li pregunta sobre això, la resposta és com a mínim curiosa: “Hauré de parlar amb els serveis jurídics per veure si cal o no un decret per acabar amb la mobilització, la veritat és que no ho havia pensat”.

Els ciutadans es mostren escèptics, creuen que aquestes paraules amaguen una veritable dificultat per lliurar les notificacions de mobilització, que ha arribat al punt de fer-se estrany veure homes passejant pel carrer en algunes ciutats. “Diuen que la mobilització s’ha acabat”, explica des de Sant Petersburg la Irina, “però la veritat és que només intenten que la gent es relaxi i abaixi la guàrdia; de fet, ahir, van notificar la mobilització a un amic del meu fill, i ja fa una setmana de l’anunci de Xoigú”.

Segons el ministre de Defensa rus, 218.000 mobilitzats es troben actualment als camps d’entrenament, i 82.000 més han estat enviats al front. Les primeres protestes ja han començat entre els nous soldats. A Kazan, un grup de reclutes es va revoltar contra els seus comandaments per la manca de menjar i les males condicions de l’armament amb què hauran d’anar a lluitar. La manca d’equipament arriba al punt que ser mobilitzat suposa una despesa important per als afectats i les seves famílies, fins a l’extrem que, segons informa el diari Komsomólskaia Pravda, algunes entitats ofereixen crèdits de fins a 30.000 rubles durant un mes a un interès de l’1% diari (un 30% mensual). Crèdits que es destinaran a comprar armilles antibales o farmacioles personals; de fet, un dels indicadors utilitzats per saber en quines regions del país ha estat més efectiva la mobilització és la dificultat de trobar productes com ara benes a les farmàcies.

Per saber què han de comprar, només els cal llegir els canals de Telegram que molts soldats professionals que són al front han obert per aconseguir diners per comprar menjar, cigarretes, estris de cuina i també equipament per poder combatre. La llista és llarga i variada. Comprèn coses com roba d’hivern, calçat, motxilles, passamuntanyes, calçotets, mitjons de llana, lots i piles, sacs de dormir, estores, medicaments i material de primers auxilis, coberts per poder menjar…

Per a aquells que ja han arribat a Ucraïna, les coses encara són pitjors. La nit de l’1 al 2 de novembre un batalló format per mobilitzats de la regió de Vorónej va ser aniquilat a prop de Makíivka, a la província de Donetsk. Van morir més de 500 soldats mentre cavaven trinxeres per protegir- se. Els supervivents expliquen que només hi havia tres pales per a tot el batalló, i que no hi havia provisions suficients. Putin xiula davant desastres com aquest i carrega tota la responsabilitat damunt l’exèrcit amb la destitució dels comandaments que no compleixen amb els objectius de l’anomenada “operació especial”. Això enforteix cada cop més la figura de l’amo del grup Wagner, la companyia de mercenaris que porta el pes dels combats a primera línia, Ievgueni Prigojin, a qui molts ja veuen com un possible successor del president rus. La guerra ha impulsat el negoci de Prigojin, que s’ha convertit en un dels homes més rics de Rússia i una de les poques veus que encara escolta Putin.

La guerra li ha permès crear una estructura de poder paral·lela. Si al principi va duplicar amb Wagner les funcions de les forces armades, ara comença a fer el mateix amb l’administració civil a través d’acords amb els governadors regionals. Se sent prou fort com per iniciar una croada contra el governador de Sant Petersburg, Aleksandr Beglov, per la seva reticència a contractar- lo pels projectes impulsats per l’Estat a la regió.

(Visited 90 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari