Parlem d’Emilio Hellín i Laura Borràs, dirigent de Junts i sotmesa a procés penal com a presumpta delinqüent.
Hellín, amb el suport d’altres delinqüents, tots membres de l’organització feixista Fuerza Nueva, a principis de febrer del 1980, a Madrid, va segrestar la jove Yolanda González, de 19 anys, essent traslladada al lloc on va ser maltractada i assassinada per Hellín per trets de pistola.
Sense perjudici dels delictes pels quals va ser condemnat el 1982, el que s’ha exposat aquí és més que suficient per plantejar si aquest individu està legitimat per procedir “bé i fidelment”, com exigeix l’art.474 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, en les tasques pericials que sembla que li han encomanat.
Perquè a més d’haver estat condemnat per assassinat ho va ser també pels delictes següents: violació de domicili, detenció il·legal, dipòsit d’armes de defensa i de guerra i de municions, falsedat del DNI i ús públic de nom suposat. Amb una pena de,aproximadament, 43 anys de presó. Dies després, Hellín i els seus còmplices van emetre un comunicat, com a membres del “Grup 41” de la citada organització feixista explicant, amb tota falsedat, les motivacions de l’assassinat, que concloïa d’aquesta forma: “Per una Espanya gran, lliure i única”, i amb un “Arriba España“.
Complint condemna, el 1987, va aprofitar un permís de sortida -absolutament improcedent- i va fugir al Paraguai on va prestar serveis i suport al cruel dictador Stroessner. Pocs anys després va ser extradit a Espanya, on les autoritats penitenciàries -incloses les judicials- el van tractar amb una benvolença absolutament inadmissible.
Ara, de manera inaudita, troba el suport de l’independentisme català.
I, davant aquesta duríssima realitat, el Govern parla de desjudialització i reforma el delicte de sedició oblidant l’abast polític i la transcendència obertament il·legal de les lleis aprovades pel Parlament el setembre de 2017, que, sens dubte, van constituir un delicte que, afortunadament, roman: el de rebel·lió.
