El Cercle d’Economia, després de celebrar les seves primeres eleccions en 64 anys d’història, ha escollit com a nou president Jaume Guardiola (foto) per 634 vots enfront de 243 de la seva oponent, Rosa Cañadas. L’exconseller delegat del Banc Sabadell es convertirà aquest dimarts pròxim en el cap visible d’aquesta institució empresarial i econòmica de Catalunya. Era una victòria cantada perquè Guardiola havia presentat el doble d’avals que la seva rival.
Per al FC Barcelona aquesta és una notícia que tindrà conseqüències, si es confirmen les expectatives que donaven per segura la dimissió de Jaume Guardiola al capdavant de la Comissió Econòmica de club, un extrem que no exigeixen els estatuts, perquè precisament contemplen el contrari: “La Comissió Econòmica és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu integrat per sis socis del Club de prestigi reconegut i experiència en la gestió econòmica i de patrimonis, un dels quals ha de ser designat per la Junta Directiva d’entre els seus membres”. No existeix, al contrari, cap incompatibilitat.
Algunes fonts assenyalen, en canvi, que Jaume Guardiola volia sortir corrents del Barça des del primer dia que va haver de complir amb la missió impossible de controlar, tutelar i emetre informes sobre els excessos econòmics de Joan Laporta.
Certament, el trànsit de conseller delegat del Banc Sabadell a aquest càrrec honorífic al FC Barcelona li va donar una catapulta de prestigi, calculada per a arribar a les eleccions del Cercle d’Economia amb la seva autoritat com a economista intacta.
Ha tingut sort, per descomptat, que l’aparell mediàtic del laportisme l’hagi tractat, més que amb condescendència, amb tanta distància que no ha tingut massa protagonisme, més enllà de ser còmplice de la barbàrie del tancament de l’anterior exercici amb 481 milions de pèrdues, 300 milions voluntaris, en forma de devaluacions de jugadors i provisions de fantasia.
No obstant aquesta bogeria, va demanar als socis que ho aprovessin, de la mateixa manera que no va obrir la boca quan Laporta va plantejar a l’assemblea suprimir els dos únics controls possibles, un sobre la ràtio de deute, que no havia de superar dues vegades l’ebitda, i un altre que limitava a dos exercicis la possibilitat de presentar pèrdues d’una junta directiva. Guardiola ni tan sols va prendre la paraula, li va passar el ‘mort’ a un membre de la comissió que, com va poder, va mostrar la seva resignació a aprovar un canvi estatutari tan poc desitjable.
Així i tot, l’empresariat català ha entès que Jaume Guardiola mereix ser president del Cercle d’Economia.
Si ara dimiteix, com s’espera, del seu càrrec en el Barça, el vicepresident econòmic Eduard Romeu està a l’espera de ser nomenat nou president d’aquesta Comissió Econòmica. Almenys, ell s’ha cregut la promesa de Joan Laporta de nomenar-lo successor de Guardiola.
De confirmar-se, seria una altra decisió endogàmica, mediocre i casolana per a amagar als socis el que realment es cou a esquena de tothom.
Eduard Romeu no compliria amb el requisit estatutari d’acreditar un reconegut prestigi en aquest àmbit. Les credencials d’Eduard Romeu, amb el permís i la benedicció de Jaume Guardiola, han estat fallar estrepitosament en cobrir un pressupost de 765 milions, arribant a penes a 600 milions i haver de córrer a 15 dies del tancament de l’exercici a la casa d’emprèstits per a vendre les joies de l’àvia. El Barça mai ha estat en pitjors mans.
