La direcció més o menys col·legiada del moviment independentista ha tingut congelada durant un any i mig la informació sobre l’existència d’un suposat espionatge massiu contra un bon nombre de dirigents i activistes d’aquest col·lectiu. Malgrat les diferències tàctiques i estratègiques entre ERC, JxCat, CUP, Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana, els seus dirigents sí que es van posar d’acord en llençar la campanya que van batejar com a Catalangate en el moment que van considerar que en traurien més beneficis polítics i judicials. Aquest moment va ser el dia 18 d’abril passant, instrumentant el laboratori de tecnologia i drets humans Citizen Lab, dependent de la Universitat de Toronto, en favor dels seus interessos.
L’ex-president del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va publicar el març de l’any passat un llibre titulat Pegasus dedicat a aquest espionatge. Situa el 21 d’octubre del 2019 un “epíleg per als dies que vindran” on escriu: “Els pròxims dies també vindrà una segona onada de Pegasus. Serà el moment en què John Scott-Raitlon i Elies Campo, conjuntament, faran pública la llista definitiva dels afectats per aquesta operació d’espionatge. Tots els noms que hem anat apuntant, totes les persones a les quals hem fet el seguiment i que hem anat comprovant com, efectivament, han estat escoltades. Només quan això passi podrem dimensionar del tot l’afectació d’aquesta operació d’espies, mòbils, cavalls desbocats i escoltes. I podrem constatar que era un sistema generalitzat i discrecional de vigilància política. Podrem afirmar, de manera definitiva, que vivim en un estat policial”.
John Scott-Railton és investigador sènior de Citizen Lab i Elies Campo és l’activista que ha fet de pont entre el sector independentista català i aquest centre de la Universitat de Toronto. Els dies posteriors al 21 d’octubre del 2019 van anar passant però ni Citizen Lab ni cap partit ni organització independentista va fer pública la llista definitiva d’afectats per l’espionatge anunciada per Torrent.
Que la llista existia ho sabien molts de que havien demanat el suport tècnic i mediàtic de Citizen Lab. La pròpia presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va fer unes declaracions el juliol del 2021 acusant l’estat espanyol d’espiar l’independentisme. El digital El Confidencial va acusar-la de fer acusacions falses i Paluzie, en un missatge a Twitter del dia 17 d’aquell mes, amenaçava: “Aviat l’hemeroteca els retratarà”. Van haver de passar encara nou mesos abans que el portal d’Internet de Citizen Lab publiqués el seu CatalanGate. Hi sortien 65 persones vinculades a l’independentisme.
Perquè va amagar la direcció independentista tant temps aquest CatalanGate al calaix?
A finals del 2019, quan Torrent deia que es faria públic el nom dels espiats, els dirigents independentistes condemnats per la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la declaració d’independència posterior encara estaven empresonats. Josep Lluís Alay, el cap de l’Oficina de l’ex-president de la Generalitat Carles Puigdemont, viatjava a Rússia a la recerca de suport per la independència de Catalunya. Potser no era el millor moment per fer esclatar aquest escàndol. El 18 d’abril, quan la Comissió Europea està investigant la trama russa de suport a l’independentisme català, va semblar el moment adequat. Els permetia presentar-se com a víctimes en comptes de com col·laboradors en l’afebliment d’Europa.
ERC va anunciar que congelava les seves relacions amb el govern espanyol. JxCat assegura que no es pot asseure a negociar amb un Estat que l’espia. La Comissió Europea estudia si els ajuts de Vladimir Putin a la causa independentista justificaven aquest espionatge.
