Pel que sembla, sí; això sí, amb mala consciència. Però això no treu els fets ni la responsabilitat. I tenim inacció climàtica per doble partida. Climàtica, perquè sembla estiguem (a Catalunya) en el millor dels móns sostenibles, ambientals i energètics, endegant mesures dràstiques d’emergència climàtica, tant de mitigació com d’adaptació al canvi climàtic, assolint disminucions significatives d’emissions de CO2 i d’augment de temperatura (tot el contrari, evidentment), i “climàtica”, en la mesura que el “clima” d’indignació de la societat civil i oposició política a l’estat actual d’inacció climàtica (llevat d’honroses excepcions locals), és pràcticament nul.
És com si s’estiguessin fent tan bé els deures que el gruix de la societat i el Parlament de Catalunya estiguessin tancant files amb la Generalitat, amb les mesures ambientals, energètiques, econòmiques, sanitàries, pedagògiques, que s’estan endegant. Òbviament, res de tot això.
La veritat és que no acabo d’entendre l’exquisida prudència política i parlamentària d’uns, amb aquesta greu problemàtica. La dels altres és òbvia!. Pot ser cal recordar allò de “que la prudència no ens faci traïdors”. No serà que el “no al costat de casa meva” que ja li va bé al Govern, en tant que dissidència reactiva i controlada, és més extena i està fent més estralls del que sembla i fa por als partits, ja que estem a un any de les municipals i a l’avantsala de mesures impopulars que aviat s’hauran de prendre sí o sí?
Les úniques protestes, manifestacions, pancartes, manifestos, alarma social, amb mobilitzacions pel carrer, etc. etc. que s’estan fent aquests darrers temps, no ho són per denunciar l’augment de la temperatura mitja, el més alt d’Europa (1,8º), molt per damunt dels Acords de París (1,5º) pel 2050!!…; no ho són per constatar l’acomodació al fòssil (en els fets, apostem per seguir com ara: gasolina i gas per a tothom i l’últim que apagui la llum, qui la pugui pagar). Per cert, ni de la factura energètica es parla ja…i va pujant!
No ho són per l’endarreriment continuat en la implementació de les energies renovables (encara que augmenti un 200% la instal·lació de plaques solars als edificis en relació a l’any passat, això no significa ni un 1% de l’energia renovable total que es necessita); no ho són per l’augment d’espècies invasores i de plagues en expansió, que s’anticipa important aquest estiu, segons experts en salut ambiental; no ho són per la ja consumada campanya de primavera d’al·lèrgies que aquest any ha sigut una de les més agressives segons molts experts, CAP, etc.; no ho són per la més absoluta dependència energètica de Catalunya, que en el cas de Girona es del 1,5% i de l’Empordà del 1% del que es produeix, en relació al que es consumeix…; no ho són per denunciar el desplaçament de mercaderies per carretera i no per ferrocarril, el més alt d’Europa, amb el que comporta de més emissió de CO2; no ho són per les morts prematures per contaminació, especialment a les grans ciutats, però també a les no tan grans properes a autopistes i carreteres; no ho són per la congelació de l’impost de CO2 a vehicles contaminants (80 milions d’euros, que podrien servir per millorar la prospectiva de riscos i alertes anticipades, a tots els ajuntaments amb zones d’alt risc d’incendi i/o zones inundables) i així fins arribar al deliri del col·lapse de l’AP-7 (una autèntica xemeneia mòbil de contaminació i CO2 que travessa tot Catalunya).
No, pràcticament no hi ha oposició política ni mobilització social en relació a tot aquest gran ventall de despropòsits, alguns sense parangó europeu. Que de les 300 entitats “ambientalistes” registrades a Catalunya, no n’hi hagi ni 30 que estiguin clarament compromeses en la seva pràctica (no en els seus papers, que ho aguanten tot) amb l’emergència climàtica, pressionant a la Generalitat, és digne d’estudi. L’oposició política? no sabem on està.
Al contrari, la direcció de les protestes des de fa 2 anys (pel que sembla la pandèmia ens ha afectat molt), obviant totes aquestes variables insostenibles i uns riscos cada vegada més grans, amb multes fins i tot per incompliment de directives europees, és de corrents conservacionistes i alguns sectors turístics, més els “NIMBYS” (‘no al costat de casa meva’) del lloc, contra els parcs eòlics a terra i a mar, i darrerament (i sobre tot a partir d’”Alcarràs”), d’alguns sectors rurals, amb suport conservacionista també, contra els horts solars i parcs fotovoltaics (ignorant les fórmules mixtes agrosolar o agrivoltaica, com a altres països) i, com si de cop, el problema de l’explotació o desaparició de la pagesia, fos aquest i no l’abandó durant dècades del sector primari. Pel que sembla a la Generalitat li agrada aquesta música i que TV3 l’amplifiqui.
Aquest context algun analista l’ha titulat “ecologisme contra ecologisme”, però malauradament no es pot dir que estiguem al 50/50% en la correlació de forces. L’ecologisme social està en hores molt baixes, acomplexat i més ho estarà cada dia que passi, en la mesura que és evident que el fenomen “NIMBY” i l’apologia del paisatge, s’han generalitzat com una taca d’oli, barrejat amb un altre fenomen que està emergint aquest estiu canicular amb molta força postpandèmica, com es un “Carpe Diem” desenfrenat.
La barreja d’aquestes expressions d’egoisme social i ambiental no s’ha donat per que sí. És tan baixa la credibilitat en les institucions respecte a l’emergència climàtica declarada a Catalunya fa tres anys (a Espanya també, però com a mínim el MITECO -Ministeri de Transició Ecològica- i Teresa Ribera, fan esforços i prenen mesures que indiquen el camí a seguir, fins i tot a la resta del Govern més preocupat per comprar gas liquat, més car, als Estats Units…), que s’està començant a assumir, gràcies també a discursos científics catastrofistes, que els ha donat ales en contrast a altres, més realistes, que no val la pena dedicar esforços a l’emergència climàtica i a les energies renovables. El missatge ocult que s’està conreant és “si és irreversible, perquè preocupar-se?” i “nuclear? potser sí, gràcies”. I no és una simple percepció, ho estem detectant en cada cop més converses privades…
La massa crítica que hauria d’estar liderant i pressionant per que s’endeguin mesures ja, ha estat “substituïda” per una massa reactiva que no vol fer sacrificis, ni pagar cap preu, per seguir com estem, i que, en primer lloc, no qüestiona la laxitud amb l’emergència climàtica, on hauria d’estar donant exemple, amb pancartes, deixant o compartint el cotxe, utilitzant més el transport públic i el ferrocarril (i reivindicar-lo de veritat, atesos els enormes dèficits que hi ha -atenció a la proliferació de cop d’estudis sobre noves línies ferroviàries, mentre Rodalies segueix tercermundista…), no comprant per Internet (i menys per Amazon), consumint cada dia Km.0, exigint més facilitats i subvencions a les energies renovables, etc. En aquest cas, com hi ha qui està al límit de la seva paciència, uns van a Madrid a tramitar els projectes eòlics i solars, aquí bloquejats fa anys, i altres, en estar perdent diners, preparen querelles per inacció continuada, moratòries encobertes, etc.
Sabem que tot plegat es insostenible, però com que reconèixer que ningú es posa al capdavant seria vergonyant, ens inventem altres problemes i els magnifiquem, per amagar la dura realitat ambiental i climàtica (fins i tot l’AP-7: tants polítics i científics del col·lapse i no preveien el de l’AP-7?). Aviat plorarem, per voler riure tant ara. I aviat no vol dir l’any 2050, vol dir que nosaltres (no els nostres fills o nets) i els Governs que surtin de les properes municipals de 2023, i al capdavant la Generalitat, hauran de prendre mesures dràstiques enfront l’emergència climàtica i la crisi energètica que ja fa temps s’està coent (abans de la guerra). Les mesures que fa 10-20 anys s’haurien d’estar prenent a tots nivells, s’hauran de prendre en 1-2 anys, amb tot el que això significarà de convulsió social i econòmica. Com en el fons ho sabem… Mentre…
Mentre, amb canícula inclosa, tots de cap al Carpe Diem… però després de la pujada vindrà la baixada, a la tardor, que coincidirà amb un cúmul i superposició de variables, que amb efecte cascada ens posaran de peus a terra.
Bon estiu i bon Solstici a tothom! I ja posats… Carpe Diem!
