Quan un pensa en espies de seguida li ve al cap una lluita per aconseguir i amagar informació. Un combat amagat que, de vegades, adquireix aspectes francament escatològics. Si no, que ho preguntin als agents de l’FSB, el Servei Federal de Seguretat rus, hereu de l’antic KGB, que té com a missió recollir, custodiar i traslladar fins a Rússia, per a la seva destrucció, les deposicions i altres elements orgànics excretats per Vladímir Putin durant els seus viatges a l’estranger. No és una feina agradable, però sembla que algú l’ha de fer.
Tampoc és una feina nova. El febrer del 2020, l’actriu nord-americana Julia Louis-Dreyfus, una de les protagonistes de la sèrie Seindfeld, explicava en un programa de televisió com en el decurs d’una visita al Museu d’Història de l’Art de Viena alguns treballadors li van explicar que Putin hi havia estat algun temps abans i, a l’hora d’organitzar el recorregut, els van exigir la instal·lació d’un armari sec especial, fora de l’edifici, perquè el president pogués utilitzar el seu bany personal en cas de necessitat. Aquest inodor portàtil és el mateix al qual recorre dins de l’avió que fa servir en els seus desplaçaments.
Aquesta no és l’única font que es refereix al resultat del buidatge dels intestins presidencials, ni l’única vegada en què el secretisme al voltant de les deposicions del sàtrapa de Moscou ha estat notícia. La revista Paris Match va publicar un reportatge dels periodistes Régis Genté i Mikhaïl Rubin on s’explicava que la recollida dels excrements i l’orina de Putin ja es practicava com a mínim des del maig del 2017, quan va visitar França, i també durant la seva estada a l’Aràbia Saudita l’any 2019.
La periodista russa Farida Rustamova va més enllà i assegura que “la pràctica d’utilitzar un lavabo especial en els desplaçaments a l’estranger ha acompanyat Putin des de l’inici de la seva presidència. En els viatges per l’interior de Rússia, els agents fan una neteja en profunditat de les canonades dels serveis que ha utilitzat, però això és molt difícil de fer fora del país”, si més no amb la discreció que demanen les operacions d’espionatge. Aquest costum explicaria que a la cimera celebrada el desembre del 2019 a Normandia per estimular el compliment dels acords de Minsk per aconseguir la pau al Donbass es veiessin fins a sis agents secrets escortant el president rus cada cop que anava al lavabo.
El secretisme no es limita als seus excrements. Poques vegades beu en una tassa o un got que no sigui seu, utilitza el seu propi termos, i en les comptades ocasions en què ho fa, la seva escorta s’encarrega que ningú més la toqui. Després la netegen a fons i n’eliminen qualsevol rastre, o simplement se l’emporten. També es controlen les empremtes dactilars quan toca alguna cosa.
Les dades biomètriques dels presidents i alts mandataris de qualsevol país acostumen a ser secrets d’Estat. De fet, la famosa fotografia en què Putin i Macron apareixien asseguts als extrems d’una taula quilomètrica té el seu origen en la negativa del president francès a sotmetre’s a un test d’antígens per por que es pogués recollir una mostra del seu ADN. Els temors dels serveis secrets russos semblen anar molt més enllà de les pràctiques habituals a la resta de països, i ens porten als temps de l’antiga URSS, quan el KGB feia el mateix amb els productes de desfeta orgànica del secretari general del PCUS, Leonid Bréjnev.
L’excés de zel a l’hora de gestionar els residus de Putin, tot i venir de lluny, no ha fet res més que disparar els rumors sobre la seva salut. Fa temps que es diu que podria estar afectat per alguna mena de càncer en estat avançat, s’especula que pateix una leucèmia. La seva minvant aparició en actes públics durant els darrers mesos, com ara l’absència en el recent partit de les estrelles de la lliga russa d’hoquei gel, on li agrada mostrar la seva habilitat amb l’estic, venen a reforçar aquesta idea. La situació ha arribat fins al punt que el mateix ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, s’ha vist obligat a desmentir qualsevol possible malaltia. No va tenir gaire èxit. Són molts el que creuen que els desmentiments i el secretisme al voltant de l’estat de salut de Putin no són altra cosa que intents d’evitar una lluita per la successió a Moscou.
