Les Corts Generals, constituïdes i regulades al Títol III de la Constitució, representen el poble espanyol, i es componen del Senat, la cambra alta de representació territorial, i el Congrés dels Diputats, la cambra baixa. A les Corts, amb més o menys èxit, sempre s’ha donat per fet que més enllà de la ideologia del grup parlamentari o del diputat o senador en particular que sigui, preval el respecte com a representants de la sobirania nacional votats democràticament. No obstant, una cosa tan bàsica com és el decòrum, al Congrés dels Diputats brilla per la seva absència.
Com a especialista en protocol i ciutadà espanyol, sento una profunda vergonya a les sessions de control, i em preocupa la degradació cada vegada més evident i descarada que patim a les nostres Corts per part dels líders de l’oposició, que les converteixen en un circ.
A la meva etapa estudiantil en protocol institucional, vaig haver d’aprendre el tractament i l’oratòria que s’havia d’usar a les Corts i amb ses senyories. Tristament, puc assegurar que no només no es fa servir gaire el que vaig aprendre, sinó que es fa tot el contrari, el que hauria estat un suspens per a mi. Això em porta a preguntar- me: estan suspenent els nostres diputats? És desconeixement, mala educació o màrqueting electoral?
En aquesta legislatura presidida per l’Excma. Sra. Meritxell Batet, la paraula registrada més usada ha estat “silenci”. També és molt habitual sentir-la dir: “El crido a l’ordre” o “crido a l’ordre”, segons si es tracta d’un grup de diputats o d’un diputat concret. Cal recordar que la presidenta del Congrés és la màxima autoritat de la cambra i la sisena màxima autoritat en l’ordenament estatal establert al BOE. Els diputats saben que, si la presidència els crida a l’ordre tres vegades, automàticament hauran d’abandonar l’hemicicle, ja que seran expulsats, com marquen els reglaments.
Més enllà del que hagin pogut dir els nostres polítics fora de la cambra baixa (en mítings, declaracions o debats), vull mencionar algunes de les expressions que s’han dit dins del mateix hemicicle del Congrés dels Diputats, registrades al diari de sessions.
El diputat Víctor Manuel, del grup parlamentari Vox, va afirmar textualment: “Nazis com vostè tenien el mal costum d’entrar il·legalment”, dirigint-se al diputat Luc André, del grup parlamentari socialista. La ja exdiputada Macarena Olona, també del grup parlamentari Vox, s’ha dirigit a totes les sessions de control a la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a “ministra comunista”, o al ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, com a “ministre Perejil”.
Del mateix grup parlamentari, però en aquest cas retirat del diari de sessions a petició del mateix ministre Félix Bolaños per la gravetat de l’afirmació registrada, el diputat José María Sánchez García es va dirigir al president del Govern comparant- lo literalment amb Hitler, i al ministre Félix Bolaños amb Goebbels.
Estem normalitzant que l’oposició digui “govern il·legítim”, “govern Frankenstein”, “govern proetarra”, “feminazis”, “etarres”, “sanchistes”, “colpistes”, “feixistes”, “enemics d’Espanya” o “bolivarians”, entre altres coses. Al president del Govern li diu “traïdor”, “narcisista” “autòcrata” i “okupa”. Tot això després de guanyar una moció de censura i dues eleccions generals.
Recentment, el portaveu del principal grup parlamentari, el diputat socialista Héctor Gómez, va demanar en virtut de l’article 71.3 del reglament a la presidència que ses senyories deixin d’usar termes com el d’“autòcrata” en parlar del president del Govern, tal com ja va demanar el mateix Pedro Sánchez setmanes enrere. Però sembla que com més respecte es demana, amb menys respecte respon l’oposició.
És un mirall de la societat la crispació que veiem entre els nostres diputats?
L’hemicicle és el lloc on s’argumenta i es debat des del respecte i es representen tots els ciutadans d’aquest país. Igual que s’exigeix que el president del Govern sigui el president de tots els espanyols i que la presidenta del Congrés sigui neutral, els diputats haurien de guardar el decòrum degut al Congrés dels Diputats per respecte a nosaltres, els espanyols que els hem votat, ja que gràcies a això avui estan cobrant per representar- nos.
