51 anys, professor a Perpinyà. Candidat a les eleccions legislatives per la NUPES en la primera circumscripció dels Pirineus Orientals. Animador de França Insubmisa i company de viatge de Jean-Luc Mélenchon, des de la creació del Partit de l’Esquerra el 2008. Autor de vuit llibres polítics, sobre educació, el significat de les paraules en política i estratègia.
Les eleccions legislatives a França tindran lloc el 12 de juny del 2022 en primera volta i el 19 en segona volta. Elegiran els 577 diputats de l’Assemblea Nacional per la 16a legislatura de la V República Francesa. Per què el departament dels Pirineus Orientals s’ha convertit en una regió on Marine Le Pen i l’extrema dreta són hegemòniques?
Dir que l’extrema dreta és hegemònica als Pirineus Orientals és excessiu, i no em sembla que es correspongui amb la realitat profunda. Reconèixer que es troba en nivells massa alts seria més precís. Però, de fet, ja és molt alarmant. Les raons d’això són diverses i nombroses, per la qual cosa han de ser considerades de manera sistèmica: una vella terra inicial propícia, polítiques liberals nacionals que han generat pobresa i precarietat, la insuficiència de la classe política local amb falta d’imaginació, un sentiment d’abandó sentit pels ciutadans, de vegades amb raó, etc.
Els diputats són elegits per cinc anys segons un sistema de dues voltes en circumscripcions uninominals. El candidat que obté la majoria dels vots vàlids o un total del 25% és elegit en primera volta. A la segona volta resulta elegit el candidat que obté més quantitat de vots. Quina predicció de resultats pot fer a partir de les llistes que competeixen en la seva circumscripció?
La meva candidatura, com totes les de la NUPES al departament, suscita veritable esperança i veritable il·lusió. Aquesta dinàmica em permet considerar arribar a la segona ronda per després guanyar. Les candidatures dels meus principals competidors, macronistes i l’extrema dreta, tenen un cert dèficit: un mal balanç, dubtes sobre les habilitats, absència d’un vot d’afiliació real. El nostre programa està sent molt ben percebut, perquè respon a les inquietuds concretes de la majoria de les persones.
Creu que la independència de Catalunya ha contribuït a enfortir l’extrema dreta identitària francesa?
No, no hi ha una relació directa, i molt menys una relació mecànica. Alguns separatistes catalans, certament, poden ser d’extrema dreta, però una gran part són clarament progressistes. La majoria en realitat cau en diferents matisos de l’espectre polític.
Els resultats de les eleccions legislatives del 2017 van ser els més atípics en la història electoral francesa moderna. Aquestes podrien ser encara més sorprenents, atès el sorgiment d’una nova candidatura?
Sí. Aspirem a girar la truita, obtenint una majoria parlamentària que no sigui idèntica a la del president Macron, que acaba de ser reelegit per defecte, després d’una campanya en què va evitar el debat de fons. Seria un gran canvi si aconseguíssim una majoria per a la NUPES, perquè esquivaria els aspectes negatius de les institucions de la V República, que considerem una “monarquia republicana”.
La seva candidatura es percep com la defensa d’un programa de ruptura amb el neoliberalisme de Macron. Sobre quins temes i com proposa aquesta ruptura?
Les nostres ruptures es refereixen principalment a les emergències de la vida quotidiana, que ha experimentat una notòria deterioració durant el quinquenni: salaris, serveis públics, impostos, protecció social, pensions, bloqueig de necessitats bàsiques, subsidi d’autonomia per a joves… Aquestes ruptures es reflecteixen en el camp de la planificació i la bifurcació ecològica: es tracta de derrocar un sistema econòmic basat en el productivisme, el lliure comerç i la recerca de guanys a curt termini. Un dels nostres lemes resumeix bé el nostre projecte: aconseguir l’harmonia entre els éssers humans, d’una banda, i entre l’ésser humà i la natura de l’altra.
Els pieds noirs d’Algèria segueixen influint en l’orientació política dels Pirineus Orientals?
Aquí també hem d’anar amb compte amb les generalitzacions precipitades i mecàniques. Hi ha molts pieds noirs que són progressistes. Als Pirineus Orientals, per exemple, existeix una associació anomenada precisament Pieds Noirs Progressistes, com a tot França, on molta gent està amb nosaltres.
Com avalua la influència de Robert Ménard, alcalde de Béziers, en el ressorgiment de l’extrema dreta en aquesta regió?
Robert Ménard es va beneficiar més d’aquest ascens al poder de l’extrema dreta, que ell ha contribuït a construir. Simbolitza un matís, entre altres d’aquesta extrema dreta, que difícilment accepta en la seva plenitud i en la seva exigència el lema republicà de “llibertat, igualtat, fraternitat”.
No és vergonyós que Louis Aliot, del partit RN, sigui l’alcalde de Perpinyà, que s’ha convertit a la principal ciutat francesa en mans de l’extrema dreta?
Aquesta situació òbviament planteja un problema important que commociona profundament les nostres consciències. Aquesta no és la millor imatge de marca que se li pot donar a la ciutat de Perpinyà. Tenim el deure de treballar amb eficàcia i determinació per revertir aquesta tendència: els habitants de Perpinyà no comparteixen majoritàriament les nauseabundes tesis de l’extrema dreta.
Ha acceptat el PS dels Pirineus Orientals la candidatura de la NUPES?
Aquí, la direcció del PS no es va sumar al míting de la NUPES. Ho lamento, perquè això afavoreix els candidats macronistes i de l’extrema dreta. Potser és útil precisar que els Pirineus Orientals havien estat un dels poquíssims departaments, el 2017, a col·locar un tal Manuel Valls al capdavant de les primàries socialistes… Hi haurà una candidatura socialista dissident en una de les quatre circumscripcions del departament. Serà un factor de divisió, encara que al final es quedi en una anècdota. Recordi que el logo del PS apareixerà al material dels candidats NUPES: l’acord NUPES és nacional.
La Nova Unió Popular Ecològica i Social demana un canvi en el sistema electoral i de representació política a França, que ara resulta difícil d’entendre?
Això requereix la convocatòria d’una assemblea constituent i la transició a una VI República, amb la redacció i l’aprovació d’una nova Constitució. El desafiament és retornar el poder als ciutadans i fomentar la participació popular en tots els nivells. Es donaran drets al poble: la possibilitat d’utilitzar el referèndum d’iniciativa ciutadana per estructurar temes, de revocar durant el seu mandat els polítics electes que no compleixin les seves promeses. Això és el que anomenem una revolució ciutadana: el poble no és un problema. Al contrari, és la solució.
Quin és el lloc de la comunitat gitana en el mapa polític de Perpinyà?
És una població fortament afectada per la precarietat i la pobresa. Té el sentiment d’haver estat relegada. De fet, espera un projecte polític que estigui atent a la situació dels més fràgils. Com a molts en altres llocs, que no volen més polítiques a favor dels rics, polítiques a favor dels més rics.
Quina és la relació entre la França Insubmisa i el moviment polític catalanista i independentista dels Pirineus Orientals?
Estem atents a tots els fets culturals, que cal valorar i que constitueixen una riquesa. Hem denunciat les desviacions democràtiques amb motiu de la repressió del moviment polític a Catalunya: res justifica l’empresonament per fets d’opinió. Sempre que les relacions es basin en la sinceritat i no a ocultar les veritables intencions, les diferències finalment s’accepten als dos costats.
Per què Nicolas Garcia, l’emblemàtic alcalde comunista d’Elna, no es va unir a la NUPES?
No m’ho puc explicar, sobretot si entrem en el registre dels arguments polítics racionals. A més, ho lamento. Per una vegada, el míting girava entorn d’idees de transformacions socials, democràtiques i ecològiques que trencaven amb el dogma liberal… Aquesta és una orientació que hauria d’haver-li convingut plenament, sense cap reserva. La seva posició és, per tant, incomprensible!
