L’examen de la jubilació

Vés per on els professors associats d’Universitat s’han de jubilar quan compleixen 65 anys! Quina putada! Tan bé que m’ho he passat aquests anys després dels primers mesos de terror davant la perspectiva d’haver de posar-me davant 30 o 40 nois i nois a explicar-los històries, passar-los examens i, el pitjor de tot, posar notes.

S’acaba el curs 2021-2022 i aviat m’hauré d’acomiadar de la Facultat a la qual vaig estudiar fa un munt d’anys i a la qual vaig tornar com a ‘profe’ ara en fa set.

Tinc la sensació de com quan estàs responent un examen, et diuen que l’has d’entregar en cinc minuts i te n’adones que et queden moltes preguntes per contestar, que no et donarà temps a omplir-lo sencer. Sensació que és la que tinc davant la vida des de fa un cert temps. Passen els anys i no ens dona temps a veure completats els desitjos de justícia que ens han mogut al llarg de la nostra existència.

Cadascú té les seves aspiracions. Pels independentistes, morir-se abans de veure la Catalunya separada d’Espanya que desitgen és una mala jugada. També pels federalistes que volem no una Catalunya federal sinó una Espanya, una Europa, un món federal.

Vaig començar a fer de periodista per lliure quan mentre estudiava a l’institut vaig perpetrar un reportatge sobre les persones que vivien al carrer o seien a terra demanant diners. En la meva santa innocència vaig aconseguir reunir-me amb el periodista Josep Maria Huertas Claveria per proposar-li que escrivís el pròleg del llibre que estava preparant sobre aquestes persones. Ni hi va haver pròleg ni hi va haver llibre, però hi va haver l’amistat amb un gran periodista. El cas és que cinquanta anys després continua havent-hi gent demanant diners o dormint als carrers de la meva ciutat.

Hi ha qui entén la jubilació com un temps per recuperar tot el que no ha pogut fer mentre ha estat ocupat treballant. Em sembla bé però jo el que he volgut sempre és descobrir la manera d’aconseguir que, com diuen els d’Arrels Fundació, no hi hagi ningú vivint al carrer. I qui diu això diu tantes coses! El llistat és inacabable i té noms i adjectius concrets: pobresa, fam, desigualtat, vulneració de drets humans, violència, guerres, terrorisme, intransigència, insolidaritat, odi, discriminació, racisme, supremacisme, egoisme, abusos,…

Encara em queda un temps abans no entregui el meu examen. El faré el millor que pugui però està claríssim que quan ho faci quedaran molts deures pendents.

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.