Els fenòmens migratoris a gran escala han estat una constant al llarg de la història a tot arreu del món. Andalusia ha viscut al llarg de la seva història aquests fenòmens de la immigració. Sense anar més lluny en la història podem recordar el gran traspàs de persones que va suposar la conquesta pels regnes cristians del nord amb l’expulsió de part de la seva població. Però el gran moviment migratori que s’ha donat a Andalusia ha estat el del s. XX, especialment concentrat en poc més d’una dècada, la dels anys 60 i primers dels 70. Fins al 1981 quasi dos milions d’andalusos residien fora de la seva comunitat. D’ells, 1.600.000 residien en altres comunitats espanyoles i la resta en altres països, especialment d’Europa i Amèrica. És a dir, a dia d’avui aproximadament la quarta part dels andalusos viuen fora d’Andalusia, percentatge que és molt superior a províncies com Jaén (58%), Còrdova (40%), Granada (35%) i Almeria (32%).
Actualment, al voltant de dos milions de persones d’origen andalús viuen fora de la seva comunitat autònoma. Quasi el 70% dels andalusos resideixen a la resta del país i es concentren a les províncies de Barcelona (30,6%), Madrid (19,1%), Illes Balears (6,5%), València (6,1%) i Alacant (5,8%).
Andalusia va ser la regió més castigada pel franquisme. Comptabilitza almenys 45.566 assassinats que van acabar en 708 fosses comunes, va patir una repressió polièdrica franquista amb més de 50.000 exiliats i exiliades, uns 100.000 esclaus i més de 60.000 espoliats. El càstig, dissenyat per Queipo de Llano, va ser “especial” envers les dones i col·lectius homosexuals, amb el paradigma del gran Federico García Lorca.
A la comunitat andalusa s’ha celebrat la Setmana Santa i la Feria de Abril, i aviat hi haurà una altra celebració, les eleccions autonòmiques, avançant els comicis cinc mesos i convocant el president Juanma Moreno eleccions per al pròxim 19 de juny. Aquestes eleccions són extremadament importants per a veure el rumb que asssenyalen, serà per al Govern d’Espanya el sondeig més gran que tindrà fins que arribin les estatals.
Andalusia s’hi juga progressar o retrocedir… Hi ha moltes preguntes en l’aire, per exemple: Quin destí espera a Andalusia? Hi haurà una participació massiva? Governarà el PP o tornarà el “tradicional” PSOE? Pot entrar l’ultradreta de VOX a governar com ha passat a Castella i Lleó blanquejada pel PP? Desapareixerà Ciutadans?
Espanya tindrà la mirada posada en l’exalcalde de Sevilla i candidat a la presidència Juan Espadas, l’home que va deixar fora de joc Susana Díaz guanyant-la en les primàries del Congrés celebrat a Torremolinos i que es va presentar com “la nova era del PSOE-A”. Quan va guanyar va afirmar que començava una nova etapa. Aquest pròxim 19-J veurem si ho aconsegueix, en la seva llista hi haurà una important renovació deixant en minoria els “susanistes” i amb el clar objectiu de guanyar i treure-li la presidència a Juanma Moreno.
Per la seva part, el mateix Juanma Moreno repetirà al capdavant del Partit Popular i parteix com a favorit per a guanyar els comicis. La relació amb Alberto Núñez Feijóo és millor que la que mantenia amb Pablo Casado. La gran pregunta és si en cas de guanyar i sabent que no seria per majoria absoluta, pactaria per primera vegada amb VOX com ja va passar a Castella i Lleó, amb la seva candidata polèmica per uns i admirada per altres, Macarena Olona. Però, quan creixerà VOX? El 2018 va ser la gran irrupció de les eleccions andaluses, fins al punt que PP i C’s van dependre dels vots per formar Govern.
Finalment, es podrà votar “Por Andalucía”, una plataforma impulsada per Yolanda Díaz en la qual, amb la intenció de sumar-hi vots, les esquerres d’Andalusia es presenten “in extremis” a un acord amb Inmaculada Nieto, d’IU, com a candidata. Fins a sis formacións a l’esquerra el PSOE, sense el partit de Teresa Rodríguez, s’uneixen sota la marca comuna “Por Andalucía”. Tanmateix, la signatura de “Podemos Andalucía”, no ha arribat a temps segons marca la Junta Electoral, motiu pel qual s’ha rebutjat la inscripció de la formació morada que ha escurat fins a l’últim moment el temps de les negociacions per aconseguir més pes polític dins la coalició. S’ha quedat fora del registre en l’últim minut, per tant, la coalició per a les eleccions andaluses que es va inscriure a les 23.57 hores, tres minuts abans que expirés el termini legal per inscriure’s a les eleccions del 19-J, està composat per quatre dels sis partits implicats: IU, Más País, Equo i Iniciativa del Poble Andalús, que sí que ho va enviar dins el termini. I no han estat inclosos Podemos ni Alianza Verde, en veure que la documentació de la formació morada no arribava a temps.
Que es quedi fora de la coalició Podemos és una negligència o un boicot cap a ells? És una pregunta i debat que ha quedat en l’aire.
Què votarien il·lustres espanyols andalusos com Picasso, Lorca, Velázquez, Machado, Bécquer, Juan Ramón Jiménez, Luis de Góngora, Maria Zambrano o Julio Romero de Torres? I el teu besavi o besàvia? Votarien democràcia o els hereus que els van matar i torturar? Respon-te i després vota.
