Volem un Twitter públic

Hi ha 1.300 milions de comptes donats d’alta a Twitter, dels quals uns 330 milions són usuaris que el fan servir de debò. Cada dia es publiquen 500 milions de piulades. El 2021 hi havia a Espanya 4,2 milions d’usuaris d’aquesta xarxa social. Madrid és la ciutat espanyola amb més perfils actius, aproximadament 120.000. Barcelona quedava per darrere, amb 74.000.

Una piulada de l’agost del 2017 de l’aleshores president dels Estats Units Barack Obama ha tingut quasi 4,5 milions de ‘m’agrada’ i l’han reenviat 1,6 milions d’usuaris. Deia: “Ningú no neix odiant una altra persona pel color de la seva pell, el seu passat o la seva religió”. És la piulada que ha agradat a més usuaris de la xarxa: vint paraules que van acompanyades d’una fotografia d’Obama mirant des del carrer uns nens de colors de pell diferents que l’observen des d’una finestra.

Podem deixar una xarxa que té aquest impacte social i mundial en mans d’una persona només perquè té 44.000 milions de dòlars per comprar-la? Quina serà la següent cosa que voldrà comprar? Un país? Un planeta?

Les xarxes socials a Internet necessiten ser protegides pel sector públic, pels representants dels ciutadans. No podem quedar a l’empara de l’estat d’ànim o de les pretensions d’uns quants rics que no saben què fer amb els seus diners o que volen protagonisme públic o preparar el seu salt a la política.

Twitter ha estat sempre una empresa privada. El primer missatge que hi va posar un dels seus fundadors, Jack Dorsey, deia “tot just muntant el meu Twitter”. Era el 21 de març de 2006. Setze anys després, l’home més ric del món ha comprat una xarxa muntada i d’una enorme incidència social. Tanta que va dur Donald Trump a la presidència dels Estats Units? Molts analistes polítics ho creuen.

A Trump el van fer fora de Twitter, i d’altres xarxes socials, per publicar-hi mentides i promoure l’assalt al Capitoli per impedir que el fessin fora de la presidència dels Estats Units. Elon Musk diu que la llibertat d’expressió ha de ser absoluta al seu Twitter, que ningú no ha de vetllar perquè no s’hi escampin missatges d’odi, que, tot cas, siguin els tribunals de justícia els que decideixin què d’allò que s’hi ha dit és delicte i què no. En un dels missatges en què explica la seva concepció va escriure el 27 d’abril: “perquè Twitter tingui la confiança del públic ha de ser políticament neutral, la qual cosa vol dir que molesti de la mateixa manera l’extrema dreta i l’extrema esquerra”. Sota d’aquesta piulada, un usuari hi va penjar una vinyeta on es veia dos grups de manifestants. Un dels grups exhibia un cartell on es llegia “Volem drets civils”. L’altre, format per membres del Ku Klux Klan, en portava un altre on afirmaven “Volem matar gent negra”. Enmig, un jove ensenyava un tercer cartell: “Compromís?”.

No m’agrada que la llibertat d’expressió, el seu respecte i la seva vulneració passin per mans com les d’Elon Musk. La seva compra d’una xarxa social d’un ús tant estès arreu del món em fa molta por. Perdoneu-me l’acudit dolent, expressat amb una piulada en castellà: “Se muska la tragedia”.

Què tal una xarxa pública mundial que eviti aquesta tragèdia?

Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.