L’expresident de la Generalitat Quim Torra publica nou llibre. Més enllà de ser una republicació del seu primer volum de memòries amb un afegit de la curta etapa postpandèmica en el càrrec, l’arribada del llibre l’ha tornat als mitjans de comunicació per promoure’l. I quan un té una sobreexposició mediàtica acaba deixant clars els seus posicionaments sobre gairebé tot, i més si és algú com ell, que ja no té cap lligam institucional i que no es mossega la llengua.
Els últims dies, Torra ha criticat el pacte per la reforma de la llei de política lingüística, ha carregat contra el que considera una “voluntat autonomista” del Govern d’ERC i Junts, s’ha mostrat contrari a tots els pactes que els consellers de JxCat i Esquerra han segellat amb els ministeris a les reunions bilaterals, ha clamat de nou per la via unilateral immediata (que ell mai va poder ni voler aplicar) i ha qüestionat la continuïtat de la taula de diàleg que ell mateix va inaugurar. Tot això l’ha situat en un discurs més proper als postulats de la CUP que als del partit que el va portar a la presidència. I per reblar el clau, ha proposat la celebració d’un nou referèndum d’independència a Catalunya coincidint amb el que faci Escòcia, una proposta que la CUP ja havia fet mesos enrere.
