La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, està en el seu darrer període en el càrrec. No és que ella vulgui deixar-ho, és que els mandats a l’Assemblea tenen els anys limitats, i a ella se li estan acabant els seus. Ja quan va accedir al lideratge de l’ANC, l’entitat va patir un sotrac important, una batalla interna pel poder que va enfrontar diferents sectors de l’entitat, va provocar acusacions de tupinada i de pressions inadequades i que es va saldar com es va poder entronitzant Paluzie a la presidència amb el disgust d’alguns.
Ara, quan ella ha de deixar el càrrec, les diferents famílies de l’Assemblea temen que aquella lluita rebroti, que es desencadeni de nou una guerra interna pel poder a l’entitat i que la imatge de l’ANC acabi més tocada del que ja està. Per evitar-ho, no són pocs els que demanen una única candidatura unitària, i sense oposició, amb un relleu a la búlgara, que mostri unitat interna. Però com era d’esperar, no hi ha gaires noms que puguin suscitar la unanimitat d’una manera tan clara. De moment, les converses ja s’han posat en marxa. Queden encara uns mesos al davant i el resultat està per veure.
