Per què l’Espai Barça torna a congelar-se i Goldman Sachs dubta?

Joan Laporta

Joan Laporta posseeix l’habilitat de convertir cada mentida, cada incompliment i cada negligència en una notícia encara més fantasiosa i de més recorregut entre una premsa que, si es veiés a si mateixa com blanqueja la gestió del primer any del seu mandat, s’enrojolaria de vergonya.

Sense entrar en massa detalls, el president va convocar el dimarts d’aquesta setmana els principals periodistes de la ciutat, els que dicten titulars i enfoquen la informació, a un esmorzar en el qual, obertament, va abordar la totalitat dels fronts de l’actualitat del club. Això sí, des d’aquesta plataforma privilegiada en la qual s’ha instal·lat enfront del periodisme i enfront de l’opinió pública, on no hi cap la crítica ni el revisionisme, sinó només l’èxit i un futur extraordinari, sense precedents, darrere de cada decisió.

Per exemple, si Messi no va renovar, en el relat de Laporta va ser Leo el qui tenia ofertes i el Barça qui, generosament, l’espera per a retre-li un homenatge. Si Ferran Reverter, el CEO que segueix a casa seva, cobrant, perquè no volia validar el nepotisme i les malifetes del president, la sort és que Laporta va frenar els seus eixelebrats desficis de transitar cap a una SA.

Si va enviar a Xavi i Jordi Cruyff a parlar secretament amb Haaland no va ser per a concretar el seu futur, sinó perquè parlessin de futbol. Si Koeman no va poder tirar l’equip endavant no va ser perquè tingués la junta, l’entorn, la premsa i fins i tot el vestuari atiat en contra seva pel mateix president, ni tampoc perquè Laporta decidís començar la temporada amb ell, sinó perquè Xavi, al qual no volia veure ni en pintura, no va arribar abans.

I si Goldman Sachs ha frenat la concessió del préstec per a l’Espai Barça no és perquè després de la renúncia de Ferran Reverter la financera ha entrat en pànic sinó perquè els nous inversors encara han de viatjar Barcelona aviat.

No va ser, per a res, un esmorzar d’off-the-rècord, va ser una nova cerimònia de propagandisme i d’alienació d’una premsa que quan ha fet un exercici de mirar enrere havia deixat entreveure, encara que filtrat i edulcorat, un rastre d’informalitat, frivolitat, errors de gestió, pànic financer, frustració comercial, fugida de patrocinadors i un llarg etcètera de desviacions que s’han tapat, sobre la botzina, amb els gols de la nova i caríssima davantera fitxada en el mercat d’hivern. També gràcies a l’autorecuperació de Dembélé, sense l’ajuda de ningú o millor dit malgrat l’estultícia d’una directiva i cos tècnic en contra seva, els gols SOS de Luuk de Jong, de qui la premsa de Xavi se’n reia, i de l’explosió de Pedri, un precoç geni del futbol que, es vulgui o no, forma part de l’herència de Bartomeu.

La premsa s’ho va creure tot, incapaç de preguntar i insistir per què, per exemple, tres mesos després del referèndum de l’Espai Barça, encara no s’ha avançat ni un paper en la tramitació d’aquest crèdit, avui impossible sense noves garanties, per què Goldman Sachs ja ha descartat finançar el Palau Blaugrana i per què no s’iniciaran aquest estiu les obres del Camp Nou com s’havia promès.

La raó és que ni hi ha diners, ni hi ha projecte arquitectònic, ni hi ha llicències ni tampoc un president que sàpiga com gestionar-ho. El pitjor és concloure que Joan Laporta no pot exercir de CEO, mai de la vida, i que existeixen seriosos dubtes, a la vista d’aquest primer any de gestió, si pot estar a l’altura del nivell que s’exigeix a un president.

De moment, han augmentat el deute, les pèrdues i el descontrol d’un club amb un president amb un poder quasi infinit, d’una magnitud inversament proporcional a la seva incapacitat per a governar. Terrible combinació.

(Visited 183 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari