Després d’una llarga lluita contra el càncer de pàncrees, el cantautor Pau Riba ha mort aquest diumenge, 6 de març, als 73 anys. A principis d’aquest 2022 va ser ingressat de nou i, malgrat això, es va mantenir actiu i va participar en diversos concerts.
El músic i lletrista va anunciar en Twitter el 7 de desembre que començava el combat contra la malaltia. “Després de sis mesos de dolor i amb la doctora de capçalera apuntant erròniament a dolor psicosomàtic, a l’octubre vaig aconseguir per fi ser hospitalitzat amb un diagnòstic de càncer de pàncrees. No pot ser extirpat ara tal com està. Vas tard, diuen. He començat a fer quimio i gràcies a l’ajuda de molts amics que han posat molt de la seva part, he aconseguit iniciar un tractament d’hipertèrmia i unes xutades de vitamina amb dosis altes en l’Institut Khuab que ens tenen ben esperançats. Encara que el que més m’agradava era la idea que em curessin amb freqüències sonores, ara mateix tampoc és possible”, va explicar en la xarxa social.
De ‘Dioptria’ a ‘Sa Meu Mare’
Riba va néixer a Palma el 7 d’agost del 1948 i als anys 60 va començar la seva obra. La seva creació ‘Dioptria’ va ser triat millor disc en català del segle XX per la revista ‘Enderrock’. En el 64 va formar el duo Els troba-dos amb Jordi Casassas i va començar a escriure cançons en l’auge del moviment artístic la Nova Cançó.
En els 70 va organitzar la representació ‘Elèctric tòxic clàxon sota’ i en 1971 va publicar ‘Jo, la donya i el gripau‘. Completen una carrera d’èxits musicals ‘Electròccid àccid alquimístic xoc’, ‘Amarga crisi’, ‘Disc dur’, ‘De Riba a Riba’, ‘Virus laics’, ‘Mosques de colors’ i en 2019 ‘Ataraxia’ amb l’Orquestra Fireluche.
Va crear muntatges com ‘Roc Senskrà’, ‘Ribaibal’ amb els seus fills, ‘Actors gramàtics’ amb Jaume Sisa i la seva relectura de ‘Els Pastorets’ sota el nom ‘Jisàs de Netzerit’. També ha actuat en pel·lícules com ‘3×4’, ‘El ball de l’ànec’, ‘Baixar-se al moro’ i ‘Salvador’. Ha publicat llibres com ‘Cançons i poemes’, la novel·la ‘Ena’, l’antologia d’articles periodístics ‘A el·lolàlia’, l’antologia de les seves lletres ‘Lletrerada’ i l’assaig ‘Història de l’univers’.
