Les reiterades negatives de Glovo –la multinacional de repartiment a domicili fundada l’any 2015 per Òscar Pierre i Sacha Michaud– a contractar com a assalariats els seus treballadors està portant els riders al límit. Ja han passat sis mesos des que, el 12 d’agost del 2021, va entrar en vigor la normativa estatal que regula aquesta activitat laboral –coneguda com a Llei rider– que va ser avalada per una sentència del Tribunal Suprem i que estableix que els repartidors han de ser contractats per les empreses que fan ús dels seus serveis. Glovo, però, és l’única del sector que avui dia encara es nega a complir la llei, de manera que la gran majoria dels repartidors segueixen en règim de falsos autònoms.
Això, afegit als canvis que l’empresa ha fet en la seva aplicació i que comporten, afirma CCOO, “una disminució important dels ingressos” dels riders, ha causat que diversos repartidors no puguin fer front a la quota d’autònoms, i s’hagin endeutat amb l’Agència Tributària, fet que els obliga a viure “una situació de molta precarietat que els està asfixiant”, assenyala el sindicat. Els riders acusen Glovo d’imposar condicions abusives i li reclamen que assumeixi els deutes que estan contraient els treballadors, una exigència que també comparteix CCOO.
Des de l’entrada en vigor de la Llei rider, hi ha hagut múltiples concentracions perquè Glovo compleixi la normativa i ofereixi condicions dignes als seus treballadors. Les vagues dels empleats dels supermercats i les manifestacions dels falsos autònoms que hi va haver a finals de l’estiu passat van aconseguir algunes millores, segons explica a EL TRIANGLE la secretària de noves realitats del treball i economia social i solidària de CCOO, Carmen Juares, però encara hi ha moltes reivindicacions que no s’han complert i que afecten greument la situació econòmica dels repartidors.
Els falsos autònoms
Els riders que entreguen les comandes dels restaurants i les botigues –no dels supermercats de Glovo– treballen majoritàriament com a falsos autònoms, ja que l’empresa només ha acceptat contractar-ne 2.000 des que va entrar en vigor la Llei rider. L’agost passat, aquests repartidors van manifestar-se per denunciar diverses condicions imposades per Glovo, les quals avui dia no només pràcticament no han canviat, sinó que fins i tot se n’hi han afegit de noves.
Els repartidors reclamaven que la tarifa base –el que cobren per cada comanda– fos mínim de 2 euros, en comptes d’1,30 euros, però, segons Juares, l’únic que ha canviat és que la tarifa variï “segons els interessos de l’empresa”, és a dir, en funció de la demanda. “Els riders no tenen cap mena de capacitat de negociació”, assenyala Juares, que afegeix que passa el mateix amb la prima pels quilòmetres recorreguts.
El sistema del multiplicador –la xifra per la qual es multiplica la tarifa base– també ha rebut crítiques. Encara que van aconseguir que l’empresa fixés el mínim en 1 en comptes de 0,7, Juares assegura que els que “trien el més alt no reben comandes”. A més, Glovo, d’altra banda, “ha abaixat el preu que paga per comanda”. La setmana passada, els riders van manifestar-se per exigir a l’empresa que deixi d’abaixar “de manera unilateral” la tarifa base i per denunciar noves condicions que han de suportar.
Els falsos autònoms paguen 6 euros al mes pel manteniment de la plataforma, però es queixen que “té molts forats de seguretat”. Un exemple és el bot que hi ha des de fa un temps, el qual “assigna les comandes als qui paguen per fer ús d’aquest programa informàtic”. Això, explica Juares, “fa que moltes persones hagin de pagar 130 euros setmanals per poder assegurar-se un mínim de comandes”. En aquest sentit, els riders es queixen que pagar pel manteniment de la plataforma no serveix per solucionar els problemes de seguretat que presenta.
Els repartidors també recriminen a la multinacional que continuï contractant més riders quan n’hi ha una xifra “considerable” que gairebé no reben comandes.
Subcontractats
La situació als supermercats de Glovo és diferent de la dels falsos autònoms. Pel que fa als primers, arran de la vaga de l’agost passat, la meitat han estat contactats per una filial de Glovo, mentre que l’altra part segueix estant subcontractada per empreses de treball temporal, fet que CCOO ha denunciat a Inspecció del Treball.
Els riders dels supermercats han aconseguit incrementar el preu per hora en festius i horari nocturn –no en dies de pluja–, però no han obtingut el plus de transport que reclamen per afrontar les despeses del trasllat del domicili al centre de treball. Juares afirma que tampoc se’ls respecten els descansos, fet que CCOO també ha denunciat.
Una demanda que es va complir va ser posar a disposició dels repartidors lavabos, fonts d’aigua i zones de descans, però, en relació amb els lavabos, Juares critica que “han de demanar permís i els han d’acompanyar”. El sindicat considera que “haurien de tenir un accés lliure als lavabos”.
Malgrat les diferències, els treballadors dels supermercats i els falsos autònoms comparteixen algunes reivindicacions, com l’exigència de més transparència en el pagament de propines –mai saben el que reben al moment– i disposar d’una assegurança laboral. “Fins ara, davant d’un accident, Glovo se’n desentén”, lamenten els repartidors.
