Els plens del Parlament i les comissions són cada cop més llargs. L’atomització i l’entrada de nous grups ha anat eixamplant la durada de les sessions per poder donar cabuda a tots els partits que tenen representació. I això passa perquè en cap moment s’han escurçat la majoria de temps que es dona als grups per a intervenir. I perquè cap d’ells habitualment renuncia a un sol segon, encara que faci estona que estiguin repetint el mateix.
Però el PPC darrerament està sent l’excepció. Tant el seu líder, Alejandro Fernández, com les seves dues diputades, sovint no esgoten el temps assignat, fan intervencions curtes i igualment directes o parlen des de l’escó al ple per fer-ho més curt. Els diputats, els membres de la mesa i els periodistes els ho aplaudeixen sempre.
La diputada del PPC i exlíder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, s’està convertint en l’esperança blanca dels populars. Donat el nivell baix d’exposició pública pel qual ha optat Alejandro Fernández, i vist que l’altra diputada del grup, Eva Parera, està entre els que lideren el naixement del nou partit Valents, Roldán és l’única cara pública a la qual el PPC pot recórrer per tenir diversitat de veus per a amplificar el missatge.
