Els fariseus, el català i el castellà

Aquells que tenim fills i/o nets en edat escolar, sabem des de fa molts anys que la llei de normalització lingüística no s’aplica en molts col.legis i sobretot, als instituts. Ho sabem els pares i avis i la resta de membres de la família, ho saben els mestres, i ho saben, es clar que ho saben, al Govern. I malgrat que ara proclamen amb solemnitat que “el català no es toca”, els nostres governants no han fet res per canviar aquesta situació.

També els partits i entitats pro bilingüisme saben perfectament que, en la pràctica, les hores lectives en castellà en molts centres, superen de llarg a les que es fan en català. És clar que ho saben.

Per això, la reacció d’ambdues bandes a la decisió judicial de fixar que un 25% de les classes s’han de fer en castellà m’ha semblat un vergonyós exercici d’hipocresia. El Govern català, els partits que li donen suport (i els Comuns, es clar) i les entitats independentistes han aprofitat per denunciar el que qualifiquen com a nou atac d’Espanya al català. Una vegada més s’han fet servir missatges més destinats a les vísceres que als cervells. I, potser, amb la sana intenció de fer oblidar el ball de bastons pels Pressupostos entre els membres del 52% i en el sí de l’Executiu.

Si al Govern i aquests partits els interessés de debò la defensa del català, haurien d’haver reconegut que, per raons molt diverses i complexes, el castellà es fa servir més que el català en molts centres. Per tant amb l’ objectiu de rectificar l’actual estat de coses, el Govern hauria d’haver assumit el 25% de classes en castellà que ha fixat la Justícia i que suposa una reducció real en relació a les que ja es donen ara. Han preferit escalfar als seus seguidors. Llàstima.

Per la seva banda, els suposats defensors del castellà saben perfectament que la sentència, en la pràctica, comportaria, si s’apliqués, una rebaixa en l’ús lectiu del castellà. Haurien de mostrar-se molt empipats, però, com que també es dirigeixen sobre tot a les vísceres dels seus seguidors, han preferir fer un discurs triomfalista pensant en la seva clientela més visceral.

I així anem fent, immersos en un fariseisme de mai acabar.

(Visited 325 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari