El mateix expresident Quim Torra, que ahir piulava un autoelogi commemorant el segon aniversari del judici que li va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència després d’haver retirat tard, però retirat, la pancarta del balcó de la Generalitat a favor dels “presos i exiliats”. Un judici que va acabar amb la seva inhabilitació.
Per aquest motiu, Torra escrivia: “Avui fa dos anys vaig fer aquest al·legat final al judici antidemocràtic al TSJC amb l’objectiu d’inhabilitar-me i fer-me callar. No hi vaig anar a defensar-me de res. Vaig obeir el mandat popular i els drets fonamentals en el meu deure com a president”, i acompanya el text amb el vídeo de la seva declaració davant del TSJC.
Tot i els intents de martiritzar-se, en el rànquing de ‘gestes èpiques’ de l’independentisme, el gest de Torra no ocuparia un dels primers llocs, més aviat al contrari. De fet, l’home va fer penjar una pancarta, el TSJC li va manar retirar-la donant-li un termini, ell va superar el límit de temps, però va manar retirar-la. Aquesta és l’èpica que ell i els seus incondicionals reclamen.
