Aeroport sí, medi ambient també

El Govern espanyol ha decidit retirar la inversió de 1.700 milions per a l’ampliació de l’aeroport per la manca de suport del Govern català. És el resultat d’impulsar dos models aparentment antagònics: un en el qual predomina l’economia i un altre en què predomina el medi ambient. No han sigut capaços de consensuar un projecte que compatibilitzi els dos objectius.

En un món globalitzat, els vols directes intercontinentals esdevenen una necessitat. No podem seguir havent de passar per Heathrow, Frankfurt o Madrid per anar a moltes ciutats importants del món. Durant anys la Generalitat de Catalunya ha estat negociant amb companyies aèries per atraure vols cap a Barcelona i convertir-se en un hub internacional per als viatgers en trànsit. Disposar d’un potent aeroport connectat amb vols directes a tot el món és una vella aspiració que ja constava en el primer Pla Estratègic Barcelona 2000 elaborat l’any 1987.

Per millorar la qualitat de vida dels ciutadans cal creixement econòmic sostenible i  respectuós amb el medi ambient, objectius que molts cops entren en contradicció.

Els avions són grans emissors de CO2 i l’ampliació de la pista afecta de ple un espai d’alt valor ecològic, com és la Ricarda. En els darrers anys els ciutadans hem pres consciència de la necessitat de protegir el medi ambient. L’aiguamoll de la Ricarda alberga un ecosistema d’espècies vegetals i animals. És una àrea que està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la UE, i per tant, caldrà obtenir l’aprovació de Brussel·les.

Aena s’ha compromès a traslladar aquests aiguamolls a un espai protegit proper, on es recrearien les condiciones actuals mediambientals i de diversitat. Brussel·les no es fia gaire de les intencions d’Aena. En la primera dècada del 2000, amb motiu de l’ampliació anterior de l’aeroport, Aena es va comprometre a protegir el delta del Llobregat, la UE va acceptar el compromís, però Aena no el va complir.

En aquest debat hi ha altres elements que cal considerar. La política de la UE i dels governs espanyol i català és que l’any 2050 l’augment net del CO2 sigui nul. Els avions en generen molt, i caldrà limitar-ne l’ús en especial en trajectes curts. El turisme, especialment a Catalunya, ha crescut moltíssim, i es vol reorientar d’un turisme de quantitat a un turisme de més qualitat. També cal considerar que els avenços tecnològics per limitar les emissions de CO2 progressen.

El dilema de decidir entre objectius desitjables però incompatibles es presentarà sovint. En aquest cas la societat vol creixement econòmic no depredador i millorar la qualitat de vida, però també vol protegir el medi ambient i els ecosistemes. S’haurà de trobar una solució que compatibilitzi els dos objectius. Barcelona no es pot convertir en una capital de província mal comunicada en un món global en el qual el contacte personal seguirà sent essencial. El debat no està entre la quantitat de vols i passatgers, sinó sobre la necessitat de Barcelona de poder estar connectada directament amb tot el món.

La proposta d’Aena d’ampliar l’aeroport del Prat sorprèn. Aena és una empresa pública i per tant segueix les instruccions del Govern espanyol. No deu ser que la insistència d’Aena que es fes la inversió és que l’Estat no vol fer concessions polítiques i les inversions són compensacions en el camp econòmic?

En tot cas, les promeses de les inversions de l’Estat a Catalunya tenen poca credibilitat. Promeses d’inversions milionàries n’hi ha hagut moltes, però el que compta són les inversions realment executades, sempre molt per sota de les promeses. A la vista del ritme de construcció del corredor ferroviari mediterrani, o de les obres de l’estació de la Sagrera, dir que l’ampliació de l’aeroport s’inauguraria l’any 2031 sembla una utopia.

Susana Alonso

La decisió final, crec que no està presa. Seguirà un debat aspre. El més probable i desitjable és que seguin en una taula i facin compatibles els dos objectius. Això no vol dir que, encara que es posin d’acord, a la vista d’experiències en inversions anteriors, les obres d’ampliació no s’allarguin gairebé tant com les de la Sagrada Família, començades el 1882 i encara no acabades.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides