El govern de la Generalitat va pagar l’any passat a RAC1, l’emissora privada del grup Godó, 1.929.346 euros a canvi de la inserció de publicitat institucional. Aquesta quantitat representa més del triple del que va pagar a Catalunya Ràdio, l’emissora pública que depèn de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): 599.572 euros. A més, RAC 105, l’emissora musical d’aquest grup va emetre anuncis institucionals a canvi de 206.609 euros. En total, les emissores del grup Godó van rebre de la Generalitat 2.135.955 euros. ICAT FM, Catalunya Informació i Catalunya Música, que formen part del grup de Catalunya Ràdio, van ingressar 7.509 euros , 6.146 euros i 4.704 euros, respectivament, la qual cosa fa que el conjunt de les emissores públiques rebés 617.931 euros.
Els diners que van ingressar per aquest concepte les ràdios de la Generalitat van quedar també molt per sota dels que van anar a parar a les emissores Flaix FM i Flaixbac, propietat de Carles Cuní, que, entre les dues, van sumar 1.063.645 euros. Aquestes dades les recull la Memòria de la Comissió Assessora sobre Publicitat Institucional corresponent a 2020.
Darrere d’aquestes emissores, la que va ingressar més diners per la publicitat que li va contractar la Generalitat va ser la SER, que va rebre 390.020 euros per la cadena global i 23.415 euros per SER Catalunya. En total, 413.415 euros. La SER incloïa anys enrere la cadena musical 40, que se’n va acabar desmarcant tot i seguir formant part del grup PRISA. Cadena 40 va rebre 215.335 euros per emetre publicitat de les activitats i iniciatives de la Generalitat el 2020, Los 40 classic, 29.448, i Los 40 dance, 19.501. Al grup PRISA també pertany Cadena Dial, amb uns ingressos de 66.296 per aquest motiu. En total, les diferents emissores d’aquest grup van rebre 743.995 euros.
Tres emissores d’Atresmedia han rebut diners per difondre anuncis institucionals de l’administració de la Generalitat. Són Onda Cero (293.611 euros), Europa FM (185.180 euros) i Cadena 100 (57.615 euros). En total, aquest grup ha ingressat, doncs, 536.406 euros. Qui es va endur un bon pessic gràcies a aquest suport econòmic públic és Ràdio TeleTaxi, del veterà periodista Justo Molinero: 201.299 euros.
La COPE es va haver de conformar amb 84.331 euros, als quals cal sumar els 24.246 de Rock FM. L’emissora de l’església catòlica catalana, Ràdio Estel, va rebre 29.880 euros i entre les locals la més beneficiada va ser Ràdio U-A-1 de les Terres de Lieida, amb 42.324. Digital Hits FM, que JxCat vol potenciar amb l’objectiu de crear una xarxa pròpia amb presència a tot Catalunya, va rebre 30.735 euros.
Si s’analitza quants diners de publicitat institucional han servit per finançar emissores ideològicament favorables a l’independentisme i quants a les que no comparteixen aquesta ideologia, la conclusió és clara: Els diners que la Generalitat reparteix a partir de la contractació de publicitat seva a les ràdios que emeten a Catalunya tenen predilecció per les que exhibeixen l’estelada, amb RAC 1 com a líder destacada. Jaume Peral, ex-cap dels serveis informatius de Catalunya Ràdio i ex-director de TV3, dirigeix avui aquesta emissora. I qui reparteix la publicitat institucional de la Generalitat és, des del passat mes de juliol, Jofre Llombart, que ha estat la mà dreta de Peral com a subdirector de RAC 1 els darrers dos anys. Una situació paradoxal i amb un conflicte d’interessos evident.
