Comença el diàleg/negociació entre els governs català i espanyol. En primer lloc, és bo que les dues parts comparteixin taula. Ja era hora que es comenci a parlar. Està clar que no hi haurà acord en la primera trobada. Quan s’enceta una negociació, cada part ha de mantenir les seves postures maximalistes.
La representació catalana esgrimirà el referèndum d’independència i la amnistia. La representació espanyola posarà a sobre de la taula inversions, recuperació econòmica i reconeixement. Hi ha les 45 reivindicacions esgrimides per Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra a Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. El president espanyol ja ha dit que 44 de les 45 seran sotmeses a ratificació. Només hi ha una cosa que separa les dues delegacions: el referèndum.
Un sindicalista amb llarg recorregut en negociacions com Joan Coscubiela sempre diu que el primer a acordar en una negociació són els desacords. Han de quedar aparcats si el que es vol és que la negociació doni fruits. El que separa ha d’anar al final. Primer cal generar confiança entre les parts.
Una altra cosa: seria d’il·lusos creure que en la primera reunió hi haurà fumata blanca: ni l’esperit sant ho aconsegueix amb l’elecció papal.
Per cert. Podria ser sorprenent que una taula de diàleg/negociació entre governs, una de les parts només designi una persona que forma part del respectiu govern. Mentre que la representació del Gobierno són tots ministres, a la de la Generalitat, només els representants d’Esquerra formen part del Govern català. Junts ha decidit enviar a la taula de negociació a polítics del partit. Són ells els que menystenen el propi Govern català. Són ells els que protesten perquè hi hagi els tres ministres catalans. Són ells els que abans de començar la reunió mouen cel i terra per dir que no en sortirà res. Se’ls veu el llautó que si van a la reunió és per boicotejar-la. Fins i tot després que Pedro Sánchez assegurés que presidirà la part del Gobierno, des de l’entorn de Junts es posa en dubte aquest fet, deixant en l’aire que només saludarà i després es farà fonedís. Aquest relat serveix per a que durant un dia les xarxes socials mantinguin un relat que han alimentat durant setmanes.
Això ha fet que Aragonès doni un cop de puny a la taula i recordi que la negociació és entre governs i no entre partits.
Sigui com sigui, queda un llarg camí. A Espanya, el Gobierno se les haurà amb els dretes que qualificaran de “traïdor” Sánchez per asseure’s a una taula a parlar de política.
A Catalunya, seguirà la batalla interna entre independentistes. Per alguns eixelebrats, parlar amb la part contrària és una “traïdoria”. En política, els qualificats de traïdors solen ser els guanyadors. Queda un llarg camí.
