Ja n’hi ha prou!

A Catalunya corre per la tele i la ràdio una fauna d’homo sàpiens que es creu graciós. Aquests personatges, a més, compten amb el suport incondicional dels mitjans de comunicació públics. De tots ells, destaquen dos nois que es creuen que són divertits, graciosos, irreverents com l’italià Leo Bassi. No li arriben ni a la sola de la sabata.

Però el problema és que les seves ocurrències no fan riure ni a les seves àvies. Parlo del Peyu i el Jair (no val la pena citar els seus noms complets). Ja fa temps que basen les seves actuacions en l’insult groller i una llengua més pròpia de barra de bar que no d’un mitjà de comunicació. Crec que ni als independentistes els pot agradar. El que no sé és perquè s’esmercen diners públics en aquests personatges que es creuen que es pot insultar en nom de la llibertat d’expressió.

Una de les últimes malifetes d’aquest parell ha estat aprofitar un programa emès per TV3 per banalitzar el nazisme. No han tingut millor acudit que dir que abans una bandera amb l’esvàstica que una d’espanyola. A Alemanya, i a d’altres països europeus, ja haguessin estat acomiadats i fins i tot serien perseguits judicialment i no trobarien treball en cap mitjà de comunicació que no fos un que defensés el nazisme.

L’esvàstica va ser el símbol fet servir pel nazisme per aniquilar milions de persones. Als camps de concentració i mort i, també, provocant guerres. Sota una esvàstica va ser detingut Lluís Companys, però també Joan Peiró, Julián Zugazagoitia o Francisco Cruz Salido, tots ells detinguts pels nazis i extraditats a l’Espanya franquista després de la Guerra Civil. A més, els nazis, amb la creu gammada o esvàstica van empresonar milers de republicans espanyols (també de catalans) i molts d’ells van morir a les presons on onejava l’esvàstica.

Quina poca gràcia que tenen aquest parell! Els seus acudits només fan gràcia a una petita camarilla molt ben engreixada amb diners públics. Els seus exabruptes són comparables al del cunyadisme més caspós.

Espero que sigui l’última barbaritat d’aquest parell. Ja n’hi ha prou!