El PSC té ara mateix un lideratge compartit. O partit, segons com es miri. Des que Miquel Iceta, primer secretari del PSC, va abdicar de la seva candidatura a la presidència de la Generalitat a favor de la figura de Salvador Illa, secretari d’organització del partit, i van intercanviar els papers de ministre a Madrid i diputat al Parlament, el pes polític intern no queda clar. I és que sembla que Iceta no vol deixar anar la seva parcel·la de poder al PSC, mentre que Illa intenta agafar cada cop més espai per acumular control a la formació.
Inicialment, aquesta bicefàlia semblava compatible. Les veus més autoritzades del partit la defensaven de manera incondicional. Però ara, a porta tancada i en veu baixa, admeten que comença a ser incòmoda, i que fins i tot quan s’han de prendre les grans decisions estratègiques al PSC hi ha batalles per l’equilibri intern i han de fer mans i mànigues per no ferir susceptibilitats, egos o orgulls de l’un i de l’altre. “De moment, la cosa aguanta, però no sabem quant temps podrà seguir així”, diu un dirigent socialista, que lamenta que no hi hagi hagut un relleu complet del lideratge del partit.
