Jordi Pujol està retirat de la política activa des del juliol del 2014, quan va confessar que era un defraudador a Hisenda. Ell mateix reconeix que des de llavors s’ha volgut mantenir al marge, sobretot de l’actualitat. Malgrat tot, ara reconeix que el que més troba a faltar de la seva època en la política és fer de predicador.
Així, en el llibre-entrevista Entre el dolor i l’esperança li assegura a Vicenç Villatoro que “en aquests moments no em pertoca intervenir en la vida pública”. Qui va ser president de la Generalitat durant 23 anys i va anar repartint lliçons arreu afirma que “no tinc l’autoritat per fer-ho”, i afegeix que “ara no puc fer de predicador”.
Malgrat que explica que es manté callat sobre l’actualitat, segueix expressant la seva opinió enviant escrits o rebent al seu despatx persones de la seva confiança. Això sí, ell diu que aquestes “reflexions” són en qüestions de fons, com identitat, immigració i pacte social.
En un llibre ple de metàfores per respondre les qüestions més delicades, Pujol aposta per “recuperar les ganes de tenir una casa capaç de tenir un sostre segur, unes instal·lacions adequades, un bon clima de convivència, i capacitat, per tant, de contribuir al benestar i al desenvolupament personal dels que hi habiten”.
En aquest volum, en el qual parla llarg per primer cop del cas Pujol, no hi ha referències als seus fills, més enllà de la confessió que ell ha estat un mal pare i de la defensa, alhora, de l’activitat de la seva esposa, Marta Ferrusola.
El jutge ha enviat tota la família a judici, excepte Ferrusola, per motius mèdics. El jutge instructor acusa l’expresident i els seus set fill d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació de document mercantil, delicte contra la Hisenda pública i frustració de l’execució.
