Quan hàgim cremat el darrer bosc, ocupat la terra agrícola amb instal·lacions vàries, tinguem els deltes productius inundats pel mar i hàgim assecat l’últim riu, ens adonarem que els diners no es mengen.
Preservem els usos agrícoles productors d’aliments saludables i de proximitat com un tresor, un patrimoni de la comunitat. Preservem sobretot els cobejats per l’especulació i el negoci fàcil a curt termini, els que estan a prop de les ciutats (els més desitjats per l’especulació urbanística) i defensem el mar i la terra fèrtil del canvi climàtic, perquè en això també ens hi va la vida. Els diners no ens els podrem menjar.
Avui sabem que el model de producció i consum agroalimentari és també un important determinant de la salut. L’anomenada revolució verda del segle XX (en realitat, revolució industrial de la producció, amb pesticides, herbicides, adobs químics, transgènics i explotació intensiva de la terra), que havia de donar aliments per acabar amb la fam al món, no ho ha fet.
S’han perdut milers de llocs de treball al camp, s’està concentrant la propietat de la terra cada cop en menys empreses de capital risc, es produeixen més aliments amb més contaminació química i del medi, cada cop també menys sostenibles, per la seva producció lluny dels seus consumidors (amb grans costos d’intermediaris, transport, contaminació ambiental i degradació del sòl).
I la fam al món (i de molta gent de casa nostra) continua creixent, perquè no és un problema de producció (es llencen fins i tot aliments per mantenir els preus de la sobreproducció) sinó d’interessos de capital, monopolis i fixació de preus al servei d’aquests interessos poderosos.
Coneixem també la necessitat per a una bona salut d’una alimentació variada, de temporada, equilibrada, mediterrània, amb una proporció més alta de fruites i verdures i més baixa en greixos, sucres refinats i carns vermelles.
Aquests hàbits alimentaris s’han d’adquirir ja a la infantesa, a casa i a les escoles, i per això cal lluitar contra els missatges i els interessos de la cultura del consum industrial de calories. Però aquí a Catalunya, almenys, i concretament a l’àrea de Barcelona, tenim una gran sort i unes condicions que ens fan estar més a prop de poder revertir aquesta situació. Una producció agrícola ecològica (sense substàncies químiques), sostenible, equilibrada, de temporada i de proximitat és possible.
A Barcelona i la seva àrea metropolitana tenim una primera corona de producció d’aliments agrícoles de qualitat important en un radi d’uns 30 km, que la fa extraordinàriament valuosa per la seva proximitat a les àrees urbanes, amb possibilitats de ser aprofitada també per a educació ambiental, oci, passeig i llocs de treball. Es tracta de tota la zona baixa del Baix Llobregat, el Maresme agrícola i el Vallès Oriental.
Si amb aquestes zones no en tenim prou, encara hi ha a Catalunya, a uns 150 km de la capital, les àmplies zones agrícoles de les terres de l’Ebre, Lleida i Girona, que també podem considerar de proximitat.
Calen polítiques per a la millora de l’alimentació de les persones, en quantitat, diversitat i qualitat. Aquí tenim molts instruments per aprofitar. Barcelona té 39 mercats municipals d’alimentació que són de l’ajuntament (Institut Municipal de Mercats) i l’ajuntament té també més del 50% de les accions de l’empresa municipal Mercabarna, mercat central de fruites i hortalisses, mercat central del peix, carni i escorxador. Aquests dos instruments, mercats municipals (i no només els de la capital) i el mercat central de compra, elaboració i distribució d’aquests aliments, donen una capacitat de governança i gestió de la qüestió de l’agricultura i l’alimentació al servei de la salut extraordinària, amb polítiques actives en la millora de la producció ecològica i de proximitat, respectuosa amb el medi, la sostenibilitat, els llocs de treball, el foment de l’economia social i solidària, la millora de l’alimentació de les persones (suficient i de qualitat), l’educació ciutadana en aquests valors, els espais de lleure…
Hauríem d’aconseguir almenys poder comprar, educar en una bona alimentació i uns productes sans, en la distribució d’aliments a tots els menjadors escolars i a totes les llars d’infants, escoles i centres sanitaris i socials en els nostres municipis. I sobretot no perdre més terra fèrtil per poder menjar demà.
