El Barça havia previst cobrar ja 350 milions de la Superlliga per poder renovar Messi

Queda per veure com es concreten les represàlies contra els protagonistes del 'motí' del futbol europeu

Leo Messi
Leo Messi

La Superlliga, finalment, s’ha deixat veure en la seva nuesa, com un pla de finançament per salvar la ruïna dels clubs més poderosos perquè, juntament amb els drets de televisió, el pack ticketing, hospitality i marxandatge, desaparegut amb la covid-19, és la base de la seva supervivència. El FC Barcelona, encara que no depèn tant d’aquestes fonts com la resta, s’enfronta a una massa salarial disparada i inassolible que també l’ha arruïnat.

Arribats a un punt d’extrema ofuscació i de cobdícia, els va semblar que l’abisme de la Superlliga era una temptació inevitable. Per aquesta única raó van signar amb un banc d’inversions, JP Morgan, un ingrés assegurat de 350 milions d’euros, en el cas del Barcelona i Madrid, a rebre el dia 1 de maig del 2021. Salvaven la temporada i aquells petits problemes domèstics pendents com renovar a Leo Messi o fitxar a Kylian Mbappé.

No hi havia cap altre argument, ni més ni menys problemes que els de sempre amb UEFA i FIFA o amb les lligues professionals. Només ambició, incapacitat, supremacisme i un engany al món del futbol que la mateixa estructura, encara que vetusta i en mans de funcionaris tan perversos com els de la UEFA i la FIFA, ha destapat i destrossat en 48 hores.

Andrea Agnelli, Josep Maria Bartomeu i, ara, Joan Laporta van empassar-se l’ham de Florentino Pérez, el president-propietari que més temps porta vivint, aïllat, en aquesta torre d’ivori inflat de poder per tot arreu menys per la banda del futbol per culpa dels mediocres personatges com Javier Tebas, Jaume Roures, Luis Rubiales o els pesats dirigents de UEFA i FIFA.

La financera de capçalera del president del Reial Madrid, Key Capital, sota el paraigua de JP Morgan, va dissenyar el que volia ser la Superlliga, una competició al marge de la llei del futbol, només per invitació, amb 20 clubs triats a dit. Era igual si Bayern de Munic o PSG deien que no d’entrada.

Als fundadors se’ls va proposar un préstec inicial de 3.500 milions a repartir entre tots amb un extra de 60 milions per als capitostos del motí, Barça i Madrid, que n’havien de rebre 350 aquesta primavera. Un avançament a compte dels més de 6.000 milions a retornar per la Superlliga en 23 anys dels beneficis de la competició. Un finançament de la crisi exogen del cos natural del futbol.

Havien d’estar completament cecs d’ambició i de supèrbia per suposar que, a més de muntar-se la seva festa elitista, podien continuar jugant les seves petites lligues nacionals, ignorant la Champions League i trepitjant la meritocràcia del futbol, l’ànima de l’esport i la seva mateixa essència. Un fracàs indissimulable portat fins a l’absurd per un Florentino Pérez napoleònic i un Joan Laporta emulant Sancho Panza que, acorralats i desesperats, tracten que la seva premsa lleial clami per un nou ordre mundial del futbol i una revisió de la Champions.

No era aquesta la seva jugada, volien trencar la baralla. Que no esperin ara comprensió ni diàleg. Quan es va a la guerra existeix el risc de perdre. I han perdut.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides