Diana Coromines, extreballadora del Diplocat i de la delegació de la Generalitat a Copenhaguen durant la presidència de Carles Puigdemont, ha retret a l’expresident Quim Torra el fracàs d’una iniciativa per assolir la independència denominada Victòria.
En un article publicat a Racó Català, Coromines explica que, l’any 2018, “Victòria es va muntar en pocs mesos de forma horitzontal i amb gent de tots els àmbits de la societat civil”, i que van confiar en Torra, que era president des del mes de maig, per ajudar-los a enllestir l’objectiu de la independència.
“Era un win-win” formulat “des de baix” per pressionar els diputats independentistes, segons el descriu Coromines, que especifica que havien preparat, de la mà amb entitats, alcaldes, bombers i sindicats, un desbordament dels registres públics a còpia de presentacions “a títol personal” de fulls de reclamació perquè els diputats de JxCat, ERC i la CUP “fessin efectiu d’una vegada el mandat popular”.
Tot i que “vam decidir informar-ne el president perquè hi donés suport”, fet que Coromines presenta com el “momentum” que Torra havia reiterat que esperava, lamenta que l’aleshores president “es va esverar moltíssim” i va respondre a dues impulsores de la iniciativa que “no ho podeu fer” sense el suport de l’ANC, Òmnium i els CDR.
En el mateix article, on sosté que la iniciativa hauria “ratificat el mandat per la independència” en cas d’haver rebut dos milions de peticions per registre, i que hauria tingut “tota la legitimitat davant la comunitat internacional”, Coromines diu que Torra va respondre que “de cap manera”, que “toca que el poble us sacrifiqueu”, i que “caldrà que molta gent vagi a la presó”. A més, diu de l’expresident que va anunciar a les seves interlocutores que pensava posar en marxa “un gran dejuni col·lectiu”.
El text també passa comptes amb els bombers d’Olot, ja que, quan es va engegar Victòria, “no van donar mai més senyals de vida”, i també amb els sindicats, que “ens van retirar misteriosament el seu suport”, relata Coromines. L’articulista culpa “el boicot de l’administració Torra i les seves ramificacions” del fet que no “es desplegués bé” Victòria, una iniciativa que considera molt més “senzilla, transversal i neta” que les altres, en particular que el carnet del Consell per la República.
Després de l’1-O, Coromines va dedicar, com a columnista de Vilaweb, diversos articles desacreditant la seva antiga superior com a delegada de la Generalitat a Copenhaguen, Francesca Guardiola, pel seu comportament amb relació al procés. També va carregar contra els responsables del mateix diari digital, quan va deixar de col·laborar-hi, dient que no toleraven crítiques contra Torra.
A l’expresident Carles Puigdemont li va retreure que esgrimís “l’excusa” d’una “gran oferta de mediació”, que ella assegura que no existia, perquè “a mi m’havien fet cremar les celles buscant-ne i l’havien malbaratat”. D’altra banda, va tractar de “col·laboracionista” Aleix Villatoro, quan va ser nomenat secretari general de la conselleria d’Acció Exterior fa dos anys, perquè el responsabilitzava de l’acomiadament de “tots els treballadors d’Exteriors” durant la intervenció del govern espanyol sobre la Generalitat per la via de l’article 155 de la Constitució.
L’any 2019, es va presentar com a número tres de la llista de Barcelona és Capital-Primàries, encapçalada per Jordi Graupera com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. L’any passat, d’altra banda, Coromines va impartir un curs en línia anomenat “No renunciïs a la teva vocació militar per culpa d’Espanya”, a 39,99 euros la inscripció, ja que considerava oportú “protegir la vocació militar dels catalans”.
