La portaveu de JxCat en la segona sessió d’investidura fallida de Pere Aragonès com a president de la Generalitat, Gemma Geis, va recuperar l’argument de que una prestació universal seria massa cara per la capacitat financera del govern català. Aquest argument és un dels que va fer servir l’economista Oriol Amat, quan era diputat de Junts pel Sí en representació del món convergent, per oposar-se a la Renda Garantida de Ciutadania. En unes intervencions que van indignar els promotors de la iniciativa legislativa popular que va portar al Parlament aquesta reivindicació, Amat va arribar a dir que la gent no voldria treballar si rebia una prestació d’aquestes característiques i optaria per la ganduleria.
La Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) va entrar en vigor el setembre del 2017 i es va aprovar amb el vot unànime de tots els diputats i diputades del Parlament i la gestiona el departament de Treball, Afers Socials i Famílies que dirigeix Chakir El Homrani (ERC). Amat va afirmar a la comissió parlamentària que estudiava aquesta prestació que costaria 7.000 milions d’euros l’any i que això no era assumible pel govern de la Generalitat. Geis va citar un càlcul fet per l’economista Germà Bel, també exdiputat de Junts pel Sí, que xifra en 4.200 milions el cost de la Renda Bàsica Universal inclosa en l’acord de govern entre ERC i la CUP. “Ens preocupa l’impacte pressupostari d’aquest acord”, va dir la portaveu de JxCat, que va afegir, adreçant-se als parlamentaris republicans, que “ens sentim lluny d’aquest projecte de país que han pactat amb la CUP”.
La RGC no només no ha costat els 7.000 milions que anunciava Oriol Amat sinó que tampoc arriba a gran part de la població que confiava a beneficiar-se’n. Les 150.228 persones que reben prestacions vinculades a aquesta renda es van repartir 41,5 milions d’euros, 170 vegades menys que el que va profetitzar Amat.
La Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania lamenta, en el seu darrer comunicat, que la seva implementació “continua sent molt deficitària, segueixen produint-se molts denegacions injustes, no s’han revisat les denegacions anteriors, i, com a conseqüència, la taxa de cobertura de la població amb privació material severa amb les dades estadístiques del 2019 és el 34,8%, i respecte a la població en risc de pobresa és el 10,1%”. La pandèmia de la covid ha fet que aquests percentatges de població en situació de privació material severa i risc de pobresa hagin augmentat molt per la qual cosa la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania encara serà inferior.
