No hi ha negociació per formar Govern de la Generalitat que no tingui un capítol dedicat a la disputa pel control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Ja pot ser un govern independentista, un d’autonomista, un tripartit d’esquerres o un entre els socis d’una mateixa marca electoral. És igual. Els mitjans públics sempre acaben al centre d’un polèmic intercanvi de cromos que, any rere any, no fa res més que degradar l’ens, els seus mitjans i, sobretot, la seva estructura directiva.
I en aquesta nova legislatura no podia ser menys. Les converses entre tots els partits que han jugat a fer i desfer en la investidura i que poden tenir un paper al Govern d’una manera o d’una altra han tornat a tenir aquell moment per veure qui es queda el control de la CCMA, de TV3, de Catalunya Ràdio i dels serveis informatius. Des de dins de la casa, però, tornen a clamar al cel, demanen professionalitzar la jerarquia directiva i despolititzar els càrrecs. Però al Parlament, tot i que ho diu molta gent, mai ningú mou un dit perquè això sigui possible. Tot apunta, doncs, que aquesta legislatura tampoc podrà ser.
