Joan Laporta no pot renovar el contracte de Messi per culpa de l’aval

Les primeres hores de Joan Laporta com a president, igual que les posteriors a la seva victòria en les urnes, que es van tornar crítiques i angoixants fins a la conformació de l’aval, transcorren dominades per la inacció i per una desesperant expectació entre els seus. Aquella promesa de parlar amb Leo Messi el matí següent o la incorporació anunciada dels seus personatges clau, com el nou CEO, Ferran Reverter, cap europeu de MediaMarktSaturn, Mateu Alemany com a executiu de futbol i fins i tot l’aterratge de Jordi Cruyff o Alexanko, que haurien d’haver estat immediates, s’estan demorant.

No sols no hi ha liquiditat per a aquestes incorporacions, sinó que la renovació de Leo Messi no entra en els plans econòmics de Laporta per la senzilla raó que la seva fitxa bruta de 150 milions anuals és del tot inassolible, un repte impossible en l’escenari financer en el qual es troba el FC Barcelona i el compromís presidencial afegit d’abaratir l’aval a 30 de novembre pròxim.

El més que ha arribat a desprendre’s de les seves primeres gestions és que, amb tota possibilitat, Ronald Koeman acabarà la temporada i pot ser que, si les coses surten mig bé, compleixi el seu contracte.

Laporta va amb el fre de mà posat per dos motius bàsicament. El primer és que no hi ha diners al club ni per a pagar la llum, tret que per a estrenar-se en el seu càrrec el vicepresident econòmic, Eduard Romeu, el directiu interposat per Audax Renovables a través de José Elías, aconsegueixi una pòlissa de crèdit de mínim 100 milions d’euros. Nòmines, fitxes, contractes, venciments i exigències creditícies s’acumulen en el despatx de l’encara CEO, Òscar Grau, amb una urgència asfixiant.

Molt menys amb la certesa, segon dels motius, que l’aval aconseguit amb traïdoria i una sospitosa nocturnitat, penja d’un prim i fràgil fil de provisionalitat. Alguns dels contraavals estan subjectes a una data de caducitat, 30 de novembre, data en la qual han de ser renovats una vegada ajustats al nou pressupost de la temporada 2021-21, degudament aprovat en assemblea abans de finals d’octubre.

Segons el compromís de Laporta amb alguns dels seus avaladors, per no acceptar convertir-se en un titella d’Audax i de José Elias, disposat a avalar el 51% i fer-se amb el control del club, l’aval a renovar sobre el 15% del pressupost ha de reduir-se en un 20%, aproximadament. Sobretot, també, per complir amb el favor de Jaume Roures, al qual s’atribueixen indirectament 20 milions d’aval amb data de caducitat.

Ni tan sols no renovant a Leo Messi, la qual cosa equival a un estalvi del 23% de la massa salarial de cara al pròxim exercici, està assegurada aquesta minoració de l’aval, tenint en compte que la caiguda de 300 milions d’ingressos aquesta temporada situa l’escenari de pèrdues en una xifra no inferior en cap cas als 200 milions. Per a reduir-la no hi ha una altra solució que vendre jugadors, dels valuosos, o bé precipitar l’operació Barça Corporate en una negociació que, sota pressió, li pot costar al club un deteriorament comercial i de pèrdua d’actius i d’independència econòmica històric i segurament irrecuperable.

Així i tot, si no es produeixen beneficis després de diabòliques maniobres comptables que ja s’estan maquinant, per petit que sigui el dèficit la seva quantia se suma a l’aval, al marge que, d’altra banda, es redueixi la massa salarial. És un carreró sense cap sortida bona que no sigui l’austeritat absoluta i la renúncia a qualsevol fitxatge que no vingui amb la carta de llibertat.

D’altra banda, la normativa del Fair Play Financer a la qual obliga la Liga ha posat al Barça en un límit que no pot creuar en funció dels seus ingressos i despeses declarades. Encara que la Lliga de Futbol Professional del seu amic Javier Tebas li ha visat aquest estrany aval, gràcies al qual Joan Laporta ha pogut proclamar-se president, l’amenaça de no tramitar cap fitxa per sobre d’aquesta línia vermella és inflexible. A partir d’ara, Florentino no li deixarà penjar una altra lona que no digui ‘Renuncio a Messi’.

La solució d’un préstec o la sobtada emissió de bons milloraria la tresoreria i la capacitat de disposició, però no el balanç, perquè augmentaria l’enorme deute que ja arrossega el club.

No obstant això, contradictòriament, Laporta ha activat a través d’André Cury, un exempleat del club, agent de futbolistes i empresari brasiler en l’àmbit del futbol, el fitxatge de Neymar del PSG perquè tots dos, Leo i Neymar, juguin junts en el Barça la pròxima temporada. Per què? . El pla sedueix a Messi, convençut que renovarà amb Laporta al preu que sigui.

Però, s’interpreta que amb aquesta acció el propietari del PSG, enutjat, millorarà l’oferta a Messi i renovarà a Neymar. El president del Barça podria llavors al·legar la impossibilitat manifesta del Barça de competir amb el club parisenc. Però què passaria si el PSG li veu el fanal i s’obre a negociar?