Una cooperant del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) explicava recentment la seva experiència en les zones frontereres de Colòmbia i com va descobrir en un refugi una noia que no s’aixecava del llit. Ella va pensar que devia tenir alguna discapacitat, però el que passava era que tenia la menstruació i no podia aixecar-se perquè no tenia compreses i estava asseguda sobre una bossa de plàstic que li havia posat la seva mare per recollir la sang. Les dones i les nenes migrants es troben entre les principals perjudicades per la pandèmia. Una de les primeres coses que una dona perd quan migra és l’accés regular al sanejament.
L’arribada de la covid-19 ha fet més difícil disposar d’una dutxa i d’articles de tocador, perquè es prioritzen els aliments i l’aigua, però també perquè l’arribada de kits amb compreses i altres productes sanitaris essencials, com ara sabó, s’ha fet més escassa o inexistent en moltes zones. És un dels molts problemes invisibles que amaga aquesta pandèmia i la crisi sanitària i socioeconòmica mundial que se n’ha derivat.
Els col·lectius més vulnerables, que ja patien situacions de pobresa i vulnerabilitat de manera més aguda, ara són els més perjudicats. Les dones i les nenes, sobretot aquelles que tenen factors afegits de discriminació, perquè són indígenes, refugiades, migrants, o tenen alguna discapacitat, es troben entre els més invisibilitzats.
En la seva edició 2020 sobre The Women and Children in times of Covid-19, l’organització We World Index, que mesura periòdicament el nivell d’inclusió de les dones i la infància en 172 països, alerta sobre el perill de retrocedir en els avenços aconseguits en les últimes tres dècades en matèria d’igualtat, i fa una crida a prioritzar els recursos que permetin no aprofundir encara més en les desigualtats prèvies a la pandèmia.
L’informe constata que en dos de cada tres països analitzats, les dones i les nenes estan patint més violència i més dificultats per accedir a l’educació i a la salut, cosa que s’està traduint en més malalties i menys recursos de salut sexual i reproductiva en llocs on la mortalitat materna ja era una amenaça constant.
Més d’onze milions de nenes podrien no tornar mai a l’escola i un percentatge molt important es poden veure abocades a matrimonis forçats i a embarassos precoços, a més d’altres formes de violència, com el tràfic i l’explotació sexual.
Aquest 8 de març, Dia Internacional de la Dona, arriba en un moment en què més que mai la desigualtat que pateixen les dones i les nenes a tot el món s’hauria de considerar una emergència planetària.
Tal com ha apuntat ONU Dones, els objectius de la lluita feminista s’haurien d’enfocar més que mai a fer que la recuperació de la pandèmia incorpori la perspectiva de les dones i les nenes, tant en la formulació com en l’aplicació de les polítiques i programes de resposta a l’emergència sanitària i econòmica. Cal reforçar els lideratges perquè elles siguin part de les decisions.
Nancy Fraser, filòsofa i escriptora nord-americana, reflexionava fa uns anys sobre el feminisme i afirmava que el seu objectiu no podia consistir simplement que algunes dones ocupessin posicions de poder i privilegis dins de les jerarquies existents, sinó a superar aquestes jerarquies per provocar canvis que beneficiessin totes les dones. Això, ens deia Fraser, implicava desafiar la divisió jeràrquica i de gènere entre producció i reproducció que defineix la societat capitalista i que determina la desigualtat. Implica també deixar de pensar només en les desigualtats que tenim més a prop nostre, com són la bretxa salarial o la violència de gènere, que sens dubte hem de combatre, i posar també el focus en aquelles situacions extremes que pateixen les dones i les nenes a tot el món.
El 8 de març és un dia per agafar-nos les mans i lluitar per les que són lapidades, les que són violades pels exèrcits a l’Àfrica o les que pateixen violacions brutals a l’Índia que queden impunes. També per aquelles que ni tan sols disposen d’una compresa quan tenen el període. És un dia per fer sentir amb tota la seva força la germanor i la solidaritat que desprèn la paraula sororitat.
