El compromís d’alguns periodistes amb l’entorn manifestament laportista arriba no només a aconseguir un volum dominant en el conjunt de la premsa especialitzada. També aconsegueix l’extrem de portar posada la samarreta i la defensa d’una candidatura en públic i en directe. Va succeir en l’espai esportiu del programa de la SER dirigit per Josep Cuní, en el qual estava convidat el candidat Toni Freixa.
Quan es va referir en concret a l’herència de Joan Laporta al final del mandat 2003-2010, saldat amb unes pèrdues superiors als 47 milions d’euros, el periodista de la cadena Jordi Martí va negar per activa i per passiva, però sobretot amb una passió exagerada, aquesta qüestió.
Martí, nerviós, va venir a negar que aquesta fos la liquidació del final del mandat de Laporta com si en això li anés alguna cosa més que el crèdit professional. Amb tal entusiasme que va arribar fins a apostar-se uns sopars, un comentari que Toni Freixa es va prendre de broma per no voler abusar de la situació ni deixar del tot en ridícul al periodista.
Amb paciència, Freixa li va explicar que les pèrdues de més de 80 milions de l’últim exercici de Joan Laporta, 2009-10, que van produir finalment 47 milions negatius en el total del mandat, van ser impugnades per la totalitat dels membres de la directiva de Laporta davant un jutjat. La sentència va ser de desestimació íntegra de la demanda, amb el mateix resultat i elevada a sentència ferma de desestimació en resposta al recurs presentat davant l’Audiència Provincial.
Així i tot, Jordi Martí va persistir en la seva opinió. Freixa va saber aclarir-li que en el judici per l’acció de responsabilitat el que es jutjava no era la liquidació de la temporada, inamovible i cosa jutjada, sinó la responsabilitat a l’efecte de la reposició de les pèrdues. Sovint, afirma Freixa, és el tipus de mentida que a força de repetir-se centenars de vegades en l’entorn mediàtic barcelonista sembla que sigui veritat. Però no ho és.
No està clar que el periodista de la SER admetés els arguments aclaparadors i irrevocables del candidat i advocat, qui a més va afegir que és una obligació de llei per part de la junta entrant sotmetre a votació de l’assemblea les pèrdues de la junta anterior. Mites i llegendes que continuen vius només en l’imaginari periodístic.
