JOAN LAPORTA I VÍCTOR FONT JA TREBALLEN PER UN PACTE

Els candidats independentistes han detectat que Toni Freixa va creixent molt ràpidament

Els indicis i algunes informacions que comencen a filtrar-se i a circular en l’entorn barcelonista apunten a un possible i secret pacte aconseguit entre Joan Laporta i Víctor Font per a garantir-se tots dos la victòria i, posteriorment, el repartiment d’aquest apetitós pastís que és el Barça, fins i tot en les actuals circumstàncies.

L’estratègia, en aparença sorprenent, respon a una radiografia electoral sostinguda per aquest lideratge que tothom atribueix a Joan Laporta i la no menys evident certesa que Víctor Font no podrà, en cap cas, enfrontar-se a ell ni en els debats ni en l’escrutini final. No el guanyaria segons tots els indicis i les seves pròpies enquestes. Per més que les hi ha donat la volta, les enquestes realitzades per Font fa una setmana i que havia promès publicar en un parell de mitjans, Mundo Deportivo i Sport, no han vist finalment la llum perquè els resultats li són del tot insuficients.

Davant aquesta perspectiva, Víctor Font només es planteja un possible escenari en el qual pugui rendibilitzar el seu enorme esforç i inversió en una campanya eterna, iniciada fa més de dos anys i que ha requerit contínues ampliacions de capital per a mantenir-se en la cresta de l’ona. Només s’assegura estar en la següent junta del FC Barcelona si s’enrola en les files de l’“enemic”, pactant una vicepresidència per a ell, algun càrrec directiu per a determinats membres del seu equip i posicions executives en el futur del club per a altres membres amb els quals ja havia pactat condicions i càrrecs en l’organigrama.

La posada en escena aquests últims dies de Víctor Font dona a entendre que ha rebaixat el to bel·ligerant que semblava anava a proposar per a la recta final de campanya contra Joan Laporta i que la seva tàctica i objectiu a partir d’ara no son altres que acostar-se al temari i programa de Toni Freixa, que copia i replica sense rubor, per a restar-li vots i aclarir així la victòria de Joan Laporta.

No es tractaria, per tant, d’una fusió freda, sinó d’un mecanisme calculat per a reforçar aquesta victòria que presumptament ja té assegurada Laporta i de salvació en el cas de Font, la derrota del qual ja anava prenent unes proporcions de daltabaix històric. Tornar a casa sense botí seria un revés inacceptable per a un personatge presumptuós, arrogant i d’una immodèstia llegendària.

El panorama que ara s’obre també reflecteix d’altra banda que han aflorat els nervis en reacció als moviments en l’altre bàndol, fins ara dispers. El vot dels socis que senten un absolut rebuig a la figura de Laporta ha estat pretès des de fa mesos per diferents aventures en les quals s’ha utilitzat i mobilitzat a personatges i precandidats com Jordi Roche, Emili Rousaud, Joan Rosell i fins i tot a Xavi Vilajoana.

Tots aquests moviments, intrigues i experiments van ser teledirigits des d’entorns poderosos del barcelonisme més tradicional i organitzat, aquest gran nucli que en el seu moment es va unir i es va fer fort entorn de la figura de Sandro Rosell, però que després del pas de Josep Maria Bartomeu per la presidència del club s’havia quedat sense líder ni guia.

D’entrada, aquest súper-entorn s’havia desvinculat de l’opció més preparada i treballada, la que de manera natural hauria d’haver heretat aquest aparell com era Toni Freixa, rellevant ex directiu de Rosell entre 2010 i 2015 que, amb visió i encert, es va desvincular de Bartomeu quan se’n va anar Rosell anunciant el daltabaix que venia amb cinc anys d’antelació.

Al contrari, no obstant això, Toni Freixa es va quedar del tot sol i, més que això, sent víctima d’enormes pressions per a reforçar com a segon les altres opcions, cap d’elles (Roche, Rosell, Rousaud o Vilajoana) amb l’estructura i la credibilitat suficients. Com es va poder comprovar fefaentment, el sedàs de les signatures va posar a cadascú en el seu lloc, encara que deixant una mica tocat a Freixa per la senzilla raó que bona part de les seves signatures van anar a parar a aquestes precandidatures sense futur i, en alguns casos com el de Rousaud, irremeiablement condemnades a l’escàndol i la vergonya.

Avui, no obstant això, tot aquest aparell s’ha tornat a concentrar ara a l’entorn de Toni Freixa, l’única opció veritablement oposada a Laporta i molt capaç de treure-li els colors i plantar-li cara. Es tracta d’un volum de socis important i capaç d’arrossegar a altres tants de milers perquè aquest rebuig a Laporta es manifesti unit i sense deixar escapar valuosos vots a favor de Font.

Quan Laporta i Font han detectat que ara existeix un enemic potencialment perillós, i molt possiblement allistat en aquest nou exèrcit de votants per correu (més de 22.000), que s’ha organitzat de forma molt eficaç i en silenci fins a plantar-se a tres setmanes i poc de les eleccions amb un ritme de creixement important. Hi ha molt més partit del que sembla.

(Visited 3.022 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari