De l’espectre de la premsa barcelonista, sempre s’havia tingut en consideració la professionalitat, l’estil i perspectiva independents de Xavi Bosch, col·laborador habitual en diferents mitjans del Grup Godó i del diari Ara, en el qual a més té interessos de participació i editorials.
Si des de l’Ara, on Víctor Font mana per la seva important participació accionarial, hagués anat deixant un rastre de ‘fontisme’ es podria entendre. És el que fa el ‘segon’ de Font, Antoni Bassas, que a més controla dues productores pròpies que treballen pel canal on més tentacles hi té Jaume Roures, TV3, una d’elles amb continguts que també tracten d’influir en la campanya electoral del FC Barcelona sempre que poden.
Resulta absolutament irrebatible que, quan un altre candidat com Toni Freixa destaca, o denuncia, l’existència d’interessos mediàtics, polítics i econòmics que juguen a controlar el FC Barcelona s’està referint, en el cas de Víctor Font, a aquesta classe d’entorns, a més complementats amb un sector de l’independentisme també descaradament col·laboracionista.
El ‘fitxatge’ d’última hora de Marc Duch, fundador i president de Manifest Blaugrana i portaveu del passat vot de censura contra el president Bartomeu, ha estat una operació del tot política. Duch havia promès i jurat que no s’anava a enrolar en cap candidatura fa a penes uns mesos com a garantia de la seva independència. Ha mentit i enganyat a tots els barcelonistes, a més de veure’s obligat a desmuntar la farsa de la seva vinculació al vot de censura en nom de Víctor Font i del sobiranisme que va remoure cel i terra en contra de Bartomeu. Finalment, la seva arribada oficial a la candidatura a canvi d’un càrrec important, i per descomptat remunerat, va coincidir amb les dificultats de Font per a aconseguir les signatures, miraculosament resoltes de la nit al dia.
Per a Xavi Bosch segurament el millor i més honest seria admetre que porta posada la samarreta de Víctor Font en aquest partit cada vegada més llarg. També ho seria deixar d’escriure de temes electorals des de les pàgines de Mundo Deportivo. No ho fa i, al contrari, queda retratat subscrivint reiterats articles que, per dir-ho d’alguna manera, afavoreixen Víctor Font i proclamen mentides com que Xavi Hernández serà una espècie de mànager general del FC Barcelona. És el mateix conte que Font ve predicant des de fa dos anys sense que Xavi Hernández l’hagi ratificat.
A l’inrevés, Xavi només ha aparegut per a deixar clar que no es mullarà en les eleccions, a més d’insistir privadament que, en tot cas, vindria més endavant, no ara, per a entrenar, però per a res més, i no estrictament vinculat a Font.
Independència periodística i respecte pel lector i pel soci no es perden per manifestar opinió o un determinat credo electoral com li passa a Xavi Bosch, sinó per posar-se una careta per a enganyar-los.
