Les candidatures de Font i Laporta busquen baralla

En el segon debat econòmic, Font va menysprear Jaume Giró amb comentaris classistes

Joan Laporta i Víctor Font

Les coses es posen lletges en aquesta campanya entre dues de les candidatures amb més interessos al darrere, la de Joan Laporta i la de Víctor Font, aquest últim l’aspirant que més temps, més diners i més es juga en un combat que els ha posat al límit i que amenaça amb treure el pitjor de si mateixos. Ahir, sense anar més lluny, en un debat sobre les solucions econòmiques organitzat per la Cadena SER, Víctor Font va mostrar aquest costat intolerant, superb, altiu, mal educat i classista que se li endevina des de fa temps.

No l’havia exhibit com ahir per primera vegada quan, en l’inici del debat es va dirigir al representant de Víctor Font, Jaume Giró, amb un aire de menyspreu evident per preguntar-li perquè un llicenciat en periodisme representava Joan Laporta en un debat econòmic, un terreny en el qual Víctor Font se les dona de ‘number one’. Tant és així que, malgrat la convocatòria de la SER convidant els responsables econòmics de cada candidatura, la de ‘Sí al Futur’ va estar representada pel propi titular, Víctor Font, i no per un dels seus directius.

Jaume Giró el va acusar en directe de prepotent i va retreure l’ús d’un to i la mala intenció ofensius de Font, que a més va adoptar una actitud infantil de tallar-li les intervencions i de provocar-lo. Giró li va recriminar durant el desenvolupament de la conversa que l’interrompés i de fer de ‘periodista’, en el marc d’un ambient de tensió. 

A tot això, el representant de Toni Freixa, Ramón Artigas, va aprofitar la picabaralla personal entre els altres dos per deixar molt més clares i definides la seva posició i solucions al drama econòmic i financer del Barça, baixant al terreny de la pràctica i denunciant, en definitiva, el joc ocult de les altres dues candidatures i les seves fórmules alternatives de capitalització d’enorme risc, com els bons de Laporta, que multiplica el deute i són impossibles de retornar o el Barça Corporate com a porta d’entrada a la venda d’actius irrecuperables per sempre. El final és el mateix: la conversió en un Barça SA.

Va ser en acabar quan els nervis van saltar. Font va ser interpel·lat per Giró, que el va acusar repetidament de falta d’educació i de mala fe per aquest comentari despectiu, a més de fer-li retrets sobre l’actitud de sentir-se superior als altres. Font, lluny de rebaixar la tensió, va intentar provocar-lo, fins que els seus respectius equips van aconseguir separar-los, que no calmar-los. Els va faltar emplaçar-se al carrer per a un altre tipus combat…

Jaume Giró ja li havia buscat les pessigolles en un debat realitzat el dia anterior amb invectives sobre la manca de concreció de Font i de les seves polítiques econòmiques, sent puntillós i un pèl desagradable, iniciant una polèmica també buscada. Tots dos, posant en evidència la pugna per tenir un protagonisme personal molt per sobre de qualsevol interès per col·locar en el centre del debat la crisi econòmica del FC Barcelona, que ha estat i serà una altra constant de totes dues candidatures amb marcats interessos d’entorns polítics, mediàtics i empresarials.

En aquest sentit, la candidatura de Toni Freixa és la que se sosté sobre una base social barcelonista real i no compromesa amb tercers aliens i per descomptat molt allunyada, per no dir absolutament deslligada, de les forces sobiranistes que sustenten les altres dues. També va ser la va que mostrar més realisme (“Toca estrènye’s el cinturó”) i la que va alertar sobre l’experiència d’emetre bons. “Quan es van posar en circulació bons per a finançar la construcció del Camp Nou el 1957 el desenllaç va ser la dimissió de la junta en ple, la fallida per l’obligació de retornar-los i la venda desesperada de Luis Suárez a l’Inter per 25 milions de pessetes per a salvar part del desastre econòmic”, va explicar.

Víctor Font, per part seva, ja tenia el propòsit evident d’atacar a Giró per la seva formació, en aparença menys especialitzada en el món de l’economia, si bé va aclarir que havia cursat estudis empresarials. En el fons, no obstant això, ja li havia demostrat el dia anterior quins eren els seus plans quan li havia transmès el desig de debatre amb el mateix Joan Laporta i no amb algú, al seu entendre, de segona fila. Font pretén treure a Laporta de la cova.

(Visited 208 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari