La candidatura de Joan Laporta comença a deixar veure, irremeiablement, aquesta falta de preparació i provisionalitat amb la qual s’ha topat en el moment en què la campanya s’ha fet una mica llarga i ha necessitat anar més enllà dels focs d’artifici.
El debat organitzat en un mitjà de comunicació al qual estaven convidats els responsables de futbol de cada candidatura va haver de suspendre’s precisament per falta d’un representant titular de la candidatura de Joan Laporta, ja que, segons sembla, el model del seu Barça es basa exclusivament a esprémer els recursos i el poder que atorga ser president sense preocupar-se massa dels detalls de com pensar a armar una estructura de govern esportiu sensible als problemes del club.
Molt menys li interessa delegar en algú amb carisma i personalitat per al lloc de secretari tècnic de futbol, un càrrec que en definitiva el molestaria si l’ocupa algú amb coneixements, personalitat i opinió a l’hora de fitxar i traspassar. No vol a ningú que en sàpiga més o menys sinó un ninot tipus Éric Abidal com va proposar en 2015, un futbolista retirat i sense cap recorregut que després es va acabar enrolant en les files de Josep Maria Bartomeu. Allí va demostrar la seva insuficiència i falta de caràcter i encert àmpliament.
Ara, a Laporta li interessa un sense nom que li sigui lleial i aplaudeixi tots els tripijocs amb els quals somia aquest candidat si arriba a president. Ja circulen en aquest sentit massa rumors d’agents FIFA de la seva confiança que haurien invertit en el finançament de la campanya caríssima de Joan Laporta sota la promesa de recuperar amb operacions -traspassos- aquesta espècie de bestreta al llarg del primer any de mandat.
El que vol dir que Joan Laporta pot ser que acabi no presentant a cap tècnic o especialista o acabi decidint-se per un de segona o tercera fila. Serà aquesta àrea del club la que conduirà personalment. Li sedueix la idea de tornar a fitxar futbolistes com Keirrison i Henrique, operacions abarrotades de comissionistes, o com Zlatan Ibrahimovic el 2009, amb milionaris percentatges a favor del seu agent Mino Raiola.
Ja s’ha negat a contractar a cost zero a Eric Garcia, jugador del Manchester City perquè, precisament, es tracta d’un futbolista de casa, amortitzat, jove i de manteniment molt sostenible. Laporta els prefereix estrangers, de més edat, cars i sense que el talent per a jugar a futbol sigui precisament la seva qualitat més atractiva.
El mateix passa amb la candidatura de Víctor Font, que finalment no ha pogut presentar ni comptar amb cap de les seves reiterades promeses, Xavi Hernández i Jordi Cruyff, dos exjugadors que han desmentit fins i tot que estiguin disposats a venir al club ni que es doni el cas que Víctor Font guanyi les eleccions. Així i tot, Font els manté en el seu possible organigrama sense que, com ha passat ara, hagi estat possible participar en un debat sobre l’àmbit esportiu.
La única candidatura que l’ha presentat i el té és la de Toni Freixa, en la persona de Lluís Carreras, un tècnic reconegut i de nivell format a la Masia.
