Noves normes, no escrites ni previstes, apareixen en un escenari electoral inèdit. En el futbol, les pròrrogues duren un terç del temps reglamentari, són un temps extra reduït, tibant i esgotador, res a veure amb els cinquanta dies d’extensió d’una campanya electoral que ha multiplicat per cinc la seva durada habitual.
Tot va començar el divendres passat amb la reunió cordial dels tres finalistes, Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa, amb el president de la Gestora, Carles Tusquets, cimera en la qual van ser tàcitament acceptades les causes de l’ajornament i el suport unànime a implementar el vot per correu com a mesura de caràcter extraordinari.
Només si aquesta opció es converteix en una opció vàlida, que permetria a milers de socis exercir el seu dret al vot siguin quals siguin les condicions epidemiològiques el dia 7 de març pròxim, la celebració de les votacions tindrien un caràcter veritablement democràtic i garantista segons el model tradicional. En cas contrari, si la Generalitat es tira enrere, es desentén o s’ho pensa massa, no hi hauria temps per a res més.
La data del 7 de març acordada ja és definitiva i inamovible per dues causes. La primera, que el FC Barcelona, a diferència de la política que ja ha decidit pegar-se altres set o vuit mesos més de vacances quan és més necessari i urgent un govern efectiu, requereix que el més aviat possible una directiva electa pugui prendre les regnes del club i adoptar les decisions que el treguin d’aquesta situació d’interinitat. I la segona, que la Comissió Gestora quedaria molt exposada a una situació d’il·legalitat, en part comprensible per la situació excepcional que es viu, consumits els tres mesos que els estatuts li concedeixen per a consumar la realització efectiva d’unes eleccions.
De moment segueix dins de les funcions, període i mínimes atribucions que li concedeix la normativa. Anar més enllà podria provocar una situació impugnable que totes les parts, començant per la pròpia Comissió Gestora, prefereixen evitar.
No hi haurà, doncs, cap altre ajornament addicional, obrint-se un període d’incertesa sobre el to, contingut i ritme de campanya imposat pels candidats d’aquí a la data final i l’adaptació al vot per correu si és que legalment resulta finalment possible d’implementar.
