La guerra de nervis la vespra del lliurament de les signatures va convertir les últimes hores en un vesper de rumors, denúncies insinuades i sospites. Mentre Toni Freixa, al qual es donava per descartat segons les enquestes i els opinadors, s’ha convertit en el candidat amb més acceptació entre els socis que han signat per un candidat que no ha ofert regals ni realitzat un sol anunci en els mitjans, és a dir com un candidat legítimament confirmat per aquesta imatge seriosa amb la qual va arrencar la campanya, Víctor Font i Joan Laporta han confirmat les seves expectatives com a teòrics favorits, això si, malbaratant molts diners en publicitat.
Tots dos, no obstant això, han desplegat un arsenal de mitjans i de recursos inigualables en cap altra campanya electoral del FC Barcelona. Es calcula que han gastat cadascun més d’un milió d’euros, sense deixar una sola superfície publicitària per ocupar i, clarament, amb el suport unànime de la premsa afí des de fa anys a l’aparell mediàtic, polític i econòmic desenvolupat i evolucionat des del Elefant Blau del 1997, al voltant del cruyffisme.
Aquesta és un avantatge gens menyspreable des del punt de vista periodístic, un corró que deia des de fa mesos que aquestes eleccions seria un mà a mà entre Joan Laporta i Víctor Font. Per a aquesta tarda s’espera amb interès veure quantes signatures ha estat capaç d’acumular cadascun d’ells.
L’altra sorpresa seria Emili Rousaud, exdirectiu del FC Barcelona que, casualment, ha obtingut el suport de les persones vinculades a l’administració de Josep Maria Bartomeu com els vicepresidents Jordi Cardoner i Pau Vilanova. La seva precandidatura va ser el blanc de tots els rumors en l’àmbit de la compra venda de signatures.
Va transcendir que si el dissabte tenia poc més de 1.000 ahir diumenge va arribar a afirmar que ja havia aconseguit les 2.257 i que necessitava algunes més per a disposar d’un matalàs suficient per al percentatge de signatures, entre el 5 i el 10%, que cauen per efecte de les duplicitats i per deficiències en les dades.
Ràpidament van córrer informacions en el sentit que algunes de les signatures obtingudes per altres precandidats podrien estar sent ‘revenudes’ a un altre aspirant per a aconseguir el mínim,
Avui es podrà comprovar, quan els aspirants lliurin les signatures a la tarda, si la totalitat de les recollides es lliuren o hi ha candidats que prefereixen no deixar les seves al club per al seu recompte, validació i destrucció final.
Per la naturalesa del procés, tots els candidats han de dipositar les signatures en el club per respecte als socis que els han donat la signatura i per l’ètica de qui es compromet amb un procés que hauria de ser transparent i estar a l’altura del club.
El precandidat que no les dipositi en el club no podrà evitar ser blanc de les acusacions, sospites i pot ser que fins d’alguna acció penal si existeixen indicis suficients com per a atribuir-li un delicte d’ús indegut de dades personals i de falsedat documental. El que ha quedat clar, en qualsevol cas, és que aquest sistema de paperetes ha quedat del tot obsolet per pedestre i insegur.
El precandidat Agustí Bendito ja va protagonitzar una incidència greu quan, fa tres anys va promoure un vot de censura que no va tancar, pendent de lliurar els centenars o milers de signatures que va assegurar tenir encara que no recomptades i validades pel club com és obligatori.
No se sap si Jordi Farré, que ja es va veure embolicat en un afer d’irregularitats i sospites amb motiu del vot de censura, presentarà les seves. També està demostrat que amb motiu de l’anterior procés de recollida de signatures es va fer amb un bon nombre de telèfons de socis, encara que no fos necessari per a tramitar la signatura d’aval. Segurament perquè amb pizzes i tattos no és suficient.
