EL ROBATORI SOSPITÓS DE L’ORDINADOR DEL PRESIDENT

Dues versions i un vídeo hilarant per poder anul·lar legalment la delicada informació del seu disc dur

A finals d’abril de 2008, el FC Barcelona va denunciar davant la comissaria de Mossos d’Esquadra el robatori d’un ordinador ocorregut a les oficines de club, concretament a la zona presidencial i, per a major precisió, l’ordinador personal del propi president Joan Laporta. Aquest va ser un episodi convuls i representatiu del tipus d’incidències que es produïen al Barça de l’època, confusos i sempre reforçats per un aparell mediàtic disposat a esbiaixar la informació i contribuir, com en aquest cas, a un misteriós i més que sospitós succés .

La desaparició de l’ordinador va tenir, en realitat, dues explicacions diferents, ja que d’una banda va ser conegut que, dies abans de la denúncia, fruit de les desavinences i crispades relacions familiars de el matrimoni Laporta-Echevarria, i del més que possible desencadenant d’un divorci inevitable, es va produir una forta discussió entre sogre i gendre al domicili de Juan Echevarria de Sant Cugat.

L’encreuament d’acusacions i de veus pujades de to, amenaces i actituds, va acabar amb un cop de porta de Joan Laporta a la sortida del domicili. Fonts familiars van indicar que, en efecte, al poc temps Laporta es va adonar l’oblit de l’ordinador a casa del seu sogre, a qui va reclamar sense sort que li fos retornat. La tensió va anar en augment perquè, com era de suposar, el contingut del disc dur podria ser molt valuós en determinades mans. Laporta no es va atrevir a denunciar-ho i reclamar davant l’autoritat perquè, realment, la situació hauria estat compromesa i hagués complicat encara més l’escenari familiar previ al divorci, això sense comptar que molt possiblement qualsevol intervenció de les forces de l’ordre es reflectiria tard o d’hora en els diaris o mitjans de comunicació.

Va ser al cap de pocs dies quan un programa de televisió va avançar el tema de el robatori de l’ordinador de Joan Laporta, sostret del seu despatx professional a la blindada zona d’oficines del FC Barcelona durant la disputa del Barça-Manchester United de Champions de la temporada 2007- 08.

Al contrastar la notícia, el club va mostrar un viu interès a deixar clar que “Laporta tampoc fa servir tant aquest ordinador” i reiterat que “la informació que conté no és d’excessiva rellevància”. Aquestes fonts així mateix van explicar que el lladre va estar a punt de creuar-se amb el guàrdia de seguretat i que només l’atzar va fer que pogués escapolir sense ser vist.

Altres mitjans van disposar de material i detalls facilitats pel club per oferir amplis reportatges sobre el robatori, per descomptat amb un enfocament que situava al president en el centre d’una persecució i d’una campanya en contra seva, ja que eren temps delicats a causa d’una més que deficient gestió esportiva i econòmica de club.

Segons fonts policials, la sostracció va tenir lloc un dimecres cap a les 21.00 hores, quan el Barça-Manchester ja estava en marxa. Un home jove amb la cara tapada per una gorra, però sense guants, va grimpar pel pati interior de la zona d’oficines, a la qual va accedir pel Palau Blaugrana. Des d’aquí es va colar en el sector de Presidència per una finestra contigua al despatx de Laporta sense que saltés alarma alguna. Sempre segons els Mossos, que es van fer càrrec de la investigació, el subjecte, vestit amb roba esportiva, es va anar directe al despatx de Laporta, va agafar l’ordinador, va sortir i va tornar a entrar; al seu parer va remoure uns papers encara que es desconeix amb certesa què va fer la segona vegada que va entrar. El lladre va deixar empremtes dactilars i segons les primeres teories el robatori podria ser un cas d’espionatge al contenir l’ordinador correspondència personal però també contractes amb Nike i una televisió, tal com ha explicat el mateix Joan Laporta.

El despatx de Laporta, habitualment blindat, no estava tancat amb clau la nit dels fets. A la zona de oficines havia aquella nit un vigilant de seguretat. El lladre havia accedit fàcilment a les instal·lacions de club, per la qual cosa o bé havia de ser soci o aficionat amb entrada pel partit contra els ‘diables vermells’ o bé una persona autoritzada a estar al recinte. Malgrat les mesures de seguretat d’oficines, d’un temps ençà un autèntic búnquer, un cop el subjecte va estar al passadís de despatxos i a l’interior del despatx de Joan Laporta ningú va poder adonar-se de la seva presència. Pel que sembla, el lladre no va encendre la llum en cap moment i l’informe policial no fa esment que utilitzés una llanterna, la qual cosa porta a pensar que podria conèixer la zona.

Després va aparèixer un vídeo de les càmeres de seguretat. Per les imatges, els mitjans havien assegurat que no permetien establir un retrat clar de l’assaltant. Segons La Vanguardia, fonts coneixedores de el cas van assenyalar que les imatges no eren les extretes de les càmeres que es troben a l’interior del propi despatx de Laporta. Al vídeo, hilarant, el presumpte autor del robatori passava en efecte fins a dues vegades per davant de la càmera mostrant visible i es diria que intencionadament que portava a la mà un ordinador portàtil. Com si no volgués deixar dubtes sobre quin era l’objectiu del furt.

Immediatament a la denúncia, el FC Barcelona va realitzar un comunicat en el qual, a més, deixava ben clar que legalment cap contingut de l’ordinador robat podria ser utilitzat ni difós sense ser un delicte greu en contra del seu propietari, el president del FC Barcelona, ​​Joan Laporta ni tampoc ser utilitzat en cap judici, demanda o investigació d’acord amb les lleis.

El robatori de l’ordinador es va perpetrar en uns dies de diferència en relació a un altre assalt i robatori, en aquest cas domiciliari, patit per la família de l’aleshores entrenador del primer equip, Frank Rijkaard, mentre el tècnic blaugrana i la seva dona Monique es trobaven dins juntament amb el fill de tots dos, Mitch. Segons la descripció de fet facilitada als Mossos, l’intrús va accedir a la planta superior de l’habitatge per una finestra de la zona del dormitori. En aquesta zona totes les finestres estaven protegides amb reixes, el que hauria impossibilitat una irrupció. Només la finestra del menjador era vulnerable, encara que va resultar estrany que el gos guardià de la família no hagués alertat de la presència d’un intrús. Els Rijkaard van denunciar el robatori d’una important quantitat de diners en metàl·lic, així com de valuoses joies, pel que sembla no tancades a la caixa forta de l’habitatge. Les finances de Frank en aquell moment estaven amenaçades pel reclam del fisc italià del pagament pendent d’una quantitat xifrada en 7 milions d’euros en concepte d’impostos per drets d’imatge de la seva etapa com a jugador del Milan.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on linkedin
LinkedIn
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari